Josep Maria Kao: "Joaquín Sabina em va dir -¿Qué hace un chino hablando catalán?-"

Avui connectem el “Llapis de Memòria” d’un dels més grans referents de la cuina asiàtica: Josep Maria kao. Un xef que va aprendre molt al costat dels seus pares, un dels primers xinesos que van arribar a Barcelona als anys 50 i que van haver de començar una vida nova, amb una cultura i una llengua molt diferents. Els crítics gastronòmics diuen de Josep Maria Kao que ha sabut renovar la cuina tradicional xinesa com ningú i que és un dels millors xefs asiàtics de l’estat espanyol.

Una història d’amor i superació

Diu el xef que quan sent la cançó “Tian Mi Mi” de l’artista taiwanesa Teresa Teng se li posa “la pell d’ànec” (fa broma fent referència a l’ànec de Pequín, el mundialment famós plat de la cuina xinesa). Recorda als seus pares, enamorats, ballant amb aquesta melodia.

Els pares d’en Josep Maria es van conèixer a Taiwan escapant-se de la Xina de Mao i, als anys 50 van arribar a Barcelona. La seva mare es va començar a relacionar amb la gent del país per intentar fer-se un lloc. “El meu pare no es relacionava tant. Es dedicava a treballar”, recorda el cuiner. El pare d’en Josep Maria comença a treballar a una cuina i als anys 60 obre el seu propi restaurant, el Pekín, inspirat en la pel·lícula “55 dies a Pequín” (on, per cert, la mare i els germans del Josep Maria havien fet d’extres).

L’imperi

En Josep Maria ja ajudava al seu pare al restaurant de jove. “Jo l’acompanyava a França a buscar producte o l’ajudava a germinar la soja fresca”. Però a mitjans dels anys 70 va deixar els estudis i va entrar com a xef a treballar directament.

Ara, tanmateix, el “Grupo Kao” (el segell gastronòmic de la família Kao) té el restaurant Shangai (del qual, Ferran Adrià ha dit que és “el millor restaurant xinès fora de la Xina”), Kao Street (cuina a domicili) i Kao Soldeu, entre molts altres projectes. Un imperi comandat per un home entregat i enamorat del seu ofici.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc. No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".