Judit Mascó “El pitjor encara està per arribar. Gaudim mentre hi siguem a temps”

Barcelona

Avui connectem el Llapis de Memòria de la Judit, una supermodel que, a part de veure-la desfilar pels dissenyadors més importants, protagonitzar portades de revistes molt prestigioses de moda o fer campanyes publicitàries, també l'hem vist presentant o col·laborant a programes de televisió i, per descomptat, l’escoltem a la ràdio. Avui connectem les cançons d’una TOP que és molt propera, divertida, solidària i amb una bellesa que ja li ve de família, perquè la casa que tenien els seus avantpassats a Ponts (un petit poble de Lleida) era coneguda com a “Cal Maco”.

La infantesa

Arrelada a “la Catalunya profunda” (la seva família venia de Lleida) recorda llevar-se els diumenges escoltant Bonney M i La Trinca al tocadiscos del pare. Tant ell com la seva mare eren mestres i la Judit va haver de canviar d’escola perquè no li agradava que els seus pares li fessin de professors. “He sigut gamberreta però molt mesurada. M’agradava tirar la pedra i amagar la mà”. Així i tot, la model destaca que sempre era bona companya: “Jo era amiga de la llesta, la gamberra, la pija... Soc molt adaptable. Em queia bé tothom”

La model

Amb 17 anys va anar a Itàlia a fer carrera. Vivia amb una companya més gran que ella i viatjava per tota Itàlia per fer-se fotos i treballar de model. “No sabíem si ens aniria bé, però em vaig fer gran aquí. Em vaig sentir adulta per primer cop”.

Després de “picar pedra a poc a poc” va rebre una oferta per sortir a la portada de “Sports Illustrated” als Estats Units. Va haver de deixar a mitges els exàmens de COU i viatjar cap al continent americà, on se la va rebre com tota una estrella. “No em van fer passar ni per duanes. Em van preparar la suite que havia deixat el Michael Jackson i davant de Central Park hi havia una manifestació de feministes en contra meva”. D’aquesta manera, la carrera de la Judit va fer el gran boom.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc. No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci"