"Cal millorar el finançament de la Diputació, que no sigui només per criteris poblacionals sino de territori"

Lleida

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, assegura en aquesta entrevista que la situació del finançament de la institució és inferior al d'altres diputacions perquè un dels criteris que es té en compte a l'hora de fer participar les diputacions i altres ens locals en els Pressupostos de l'Estat per finançar-se és el número de gent que hi viu, la població. Però, i el territori? "Amb els 164 milions d'euros de pressupost anual de la Diputació de Lleida, prop de 100 milions van a parar directament a ajuntaments i consells comarcals. Són 164 milions quan altres diputacions amb territoris més petits, sí, però amb ajuntaments grans que poden cobrar IBI i viure d'altres impostos, acaben tenint més diners. Nosaltres, amb un territori tan gran com la província de Lleida, com que som pocs habitants, només tenim 160 milions. No és just. No és un bon finançament per un territori com el de Lleida. Això és una cosa que hem reclamat a la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) perquè creiem que no és just el repartiment actual". I insisteix "cal que es tingui en compte que no es gestiona només persones, també territori. Nosaltres, a la Diputació de Lleida, ho fem: tenim en compte els termes municipals, els nuclis agregats que tenen i no només els habitants d'un municipi" a l'hora d'atorgar ajuts. Per tant, aquest tracte que la Diputació de Lleida presta als ajuntaments de Lleida, també el vol rebre de l'Estat, que és de qui es nodreix financerament.

Més de la meitat dels municipis, ni cobren impostos

Talarn insisteix que al territori de Lleida se li ha de donar un tracte adequat a la seva realitat: "més de la meitat dels 231 municipis de Lleida tenen menys de 500 habitants i són pobles on, pràctiament no es cobren impostos. Resultat? Pressupostos municipals molt baixos que només cobreixen el dia a dia i arreglar camins... és tot el que poden fer" amb els diners que tenen, que és poc. La reclamació de major finançament la fa la Diputació de Lleida "a la FEMP i a l'Estat". I sobre quants diners més caldria que ingressés la Diputació de Lleida per considerar que té un finançament just, Talarn contesta: "amb 100 milions més podrien canviar moltes coses però potser també seria poc... és difícil de dir una xifra però sí que el criteri (de repartiment dels fons) hauria de ser més just" per la Diputació de Lleida.

Pla Estratègic

La reflexió sobre el finançament l'ha fet Talarn arran del Pla Estratègic de subvencions, transferències i altres ajuts de la Diputació de Lleida, que aquest dijous es debat en el ple de la corporació provincial. Un Pla Estratègic amb una dotació per a l'exercici de 2024 de 91,7 milions d'euros. És una xifra que suposa un increment de 6,5 milions d'euros respecte l'exercici passat.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Burocràcia

Sobre l'excès de burocràcia que hi ha per accedir a ajuts, Talarn recorda que la Diputació "una de les guies que s'ha marcat per aquest mandat és l'eficàcia i la simplificació administrativa". D'aquí que s'aprovés recentment el nou sistema de fer arribar els ajuts als municipis a través de transferències que eviten tota la paperassa que fins ara era necessària. En aquest sentit, ha dit que abans no s'acabi aquest trimestre, els ajuntaments ja hauran cobrat els diners d'aquest nou sistema.

Revolta pagesa

I és que també l'excés de burocràcia és una de les queixes que han fet notar el sector de la pagesia durant aquests últims dies de revolta, amb talls de carreteres i bloquejos al port de Tarragona i Mercabarna. Per a Talarn, aquest malestar de la pagesia "és lògic perquè la pagesia ha arribat a un punt en què està en una situació molt complexa. Al segle XXI, on les coses es fan en un tuit, cada cop és més complicat tirar endavant un negoci justament per la lentitud" dels processos adminsitratius que hi ha pel mig i més si es tracta d'ajuts europeus.

Oficina europea

En aquest sentit, Talarn també ha anunciat que aviat posaran en marxa una oficina per ajudar els ajuntaments a tramitar ajuts europeus. Seran tant ajuts dels Next Generation com altres convocatòries que sorgeixin d'Europa i que puguin interessar als ajuntaments de la demarcació. L'oficina informarà tant dels tipus d'ajuts com de la manera en què les peticions s'han de formalitzar. En aquest sentit, el president de la Diputació ha criticat que els Next Generation, justament per la burocràcia que representen i també pels criteris seguits en el seu repartiment, han resultat ser, per molts ajuntaments -potser molts on no han arribat- una decpeció. L'oficina estarà destinada no només als Next Generation que puguin sorgir d'ara en endavant sinó a tot tipus d'ajuts europeus que siguin susceptibles de ser interessants pel món local.

Pagament a termini

Pel que fa al compliment de la normativa quant al pagament a proveïdors, Talarn assegura que la Diputació compleix els 30 dies, tot i que assegura que cal tenir en compte que són 30 dies des que s'acaba tot el procediment. I això pot implicar temps, perquè cal fer justificacions, comprovacions, informes... i per tant cal comptar els 30 dies a partir que tot això ja està fet i tancat. Per tot plegat està convençut que aquells ajuntaments que no compleixen amb aquest termini, estan treballant per fer-ho. Els recomana que agilitin la part administrativa per tal d'evitar incomplir la normativa.