Ginestà: Som el grup que li va bé amb menys cops de sort"

Barcelona

Avui connectem el 'Llapis de Memòria' de la Júlia i en Pau Serrasolas. Dos germans de Sant Andreu de Palomar que tenen un grup que és pur amor: Ginestà. Un projecte amb un imaginari propi. Amb unes cançons fetes a foc lent que emocionen molt. Uns artistes que és mullen i que els que ens som fans els sentim propers. Acaben de publicar el seu quart disc titulat 'Vida Meva' amb unes cançons que parlen de la seva intimitat però que tots ens ho podem sentir reflectits.

Dins la “furgo”

Fills d’un “hippie”, tant la Júlia com en Pau van tenir una infància lligada a la música. Els artistes recorden escoltar a l’Antonio Flores a la furgoneta del pare mentre baixaven cap a Barcelona per anar a l’escola. De petit, el Pau va estar a la coral i va començar a tocar la guitarra. “Ho vaig deixar perquè el llenguatge musical era molt avorrit”. Per altra banda, la Júlia cantava al cor infantil de Sant Cugat. Més tard, amb la seva germana bessona, la Maio, va crear “Akelarre”, la seva pròpia banda de música. Un dia, durant un concert a Vic, la Júlia li va proposar al Pau sortir junts a l’escenari i d’aquesta manera va néixer “Ginestà”.

Un disc amb moltes veritats

Ara presenten “Vida Meva”, un “disc d’amor en tots els àmbits”. El projecte el conformen dues parts diferenciades. Una banda A, que tracta l’amor de parella i la B, que parla de l’empoderament i l’amor propi. “Sempre havíem mantingut un llenguatge molt poètic, aquí parlem com parlem amb els nostres amics” destaca el Pau. Sobre la seva feina, destaquen com, a vegades, fer de músic també implica actuar. “Els músics podem tenir mals dies, però hem d’intentar que no es notin. Has de mantenir el tipus, perquè la gent ha pagat l’entrada. Ens toca ser una mica músics i una mica actors”.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc. No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci"