Pere Solès: "S'han d'obrir les portes i provar coses noves"

Barcelona

Avui connectem el Llapis de Memòria del metge angiòleg i director de cinema Pere Solès, que també ha fet teatre i, fins i tot, ha dirigit videoclips i ha escrit alguna cançó. És de Girona i no només és un home de ciència, sinó que també és un home de fe, perquè s'ha dedicat a fer cultura i sense una mica de fe és complicat ficar-se en aquest món. De ben jove anava al teatre sol perquè els seus amics passaven bastant dels escenaris i, allà, va quedar captivat pel món artístic. Però quan encara era més petit se li va despertar la vocació de la medicina. I va ser en un camp de futbol.

A Girona

Quan en Pere tenia 12 anys acompanyava al seu pare, que era metge, a “veure el Girona jugar la puntada de peu endavant”. Sovint l’avisaven per megafonia que havia d’anar a tractar a algú i el Pere l’acompanyava. ”Vaig viure molt la medicina des de petit”, recorda l’angiòleg. Del seu pare no només li va néixer l’afició per la medicina, sinó que també el va influir en el seu amor pel cinema. Durant els anys 70, tots dos es dedicaven a mirar els cicles de cinema clàssic que feien a la televisió i el seu interès es va estendre al teatre. “Jo era un raret. Havia d’anar sol, al teatre”.

La rebel·lió

Més endavant, en Gerard Quintana, que era amic del seu germà gran, anava els dissabtes al matí a casa seva i posava música. Va ser qui li va fer descobrir grups com Ultravox, Supertramp o Pink Floyd. “Another Brick in the Wall es va convertir en el nostre crit”. Un crit de rebel·lió dels joves. La revolució musical la va viure des de diferents fronts. Quan posaven Jethro Tull, un grup de rock desconegut que tocaven amb flauta travessera, a la discoteca el “deixaven sol a la pista”. I quan va marxar a Anglaterra per estudiar hi va descobrir el teatre alternatiu, amb actors “boníssims”. Arran d’aquesta experiència, en tornar a Girona, va començar a fer cursos a la Sala Beckett i a estrenar alguna obra de teatre.

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".