El mapa de càmeres de videovigilància a Catalunya: "El nombre és irrisori respecte la resta d'Europa"

Barcelona

Cada vegada, les càmeres de videovigilància són més potents, i incorporen tecnologies d'avantguarda que permeten, per exemple, una lectura molt precisa de les matrícules dels cotxes, una eina indispensable en el control del trànsit. Però és mentida que estiguem vigilats allà on anem. Ricard Montserrat, director comercial d'Alphanet Solutions, una empresa que es dedica a instal·lar videovigilància als carrers, ha explicat a l'Aquí Catalunya que "el nombre de càmeres que tenim és irrisori comparat amb les que hi ha a la resta d'Europa".

Si abans eren "reactives" i servien per veure "el que havia passat a posteriori", ara s'han convertit en unes "càmeres proactives i predictives en alguns casos". Justament ara, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha proposat un sistema de seguretat ciutadana amb un control central que rebi tots els senyals dels municipis de l'àrea metropolitana. També hi ha la idea que els ciutadans puguin reportar incidències ràpidament als cossos de seguretat, cosa que ajudaria a reduir el nombre d'agents patrullant.

A Espanya, tenim un model molt garantista, i "això està regulat per una llei del 1997", ha explicat Ricard Montserrat: "La legislació sol anar per darrere de la tecnologia". No pots instal·lar una càmera sense el permís de la comissió de control de dispositiu de videovigilància de Catalunya, una entitat que depèn del Tribunal Superior de Justícia. Ha explicat que el reconeixement facial està molt regulat. També ha dit que és pràcticament impossible comptar quantes càmeres hi ha instal·lades. N'hi ha de privades i de seguretat pública.

Les imatges s'esborren al cap d'un mes

Les càmeres que vigilen, per exemple, els accessos als edificis s'han d'esborrar en el termini de deu dies, mentre que les policials es poden conservar durant molt més temps, perquè poden afectar presumptes delictes. Ho ha explicat, també a l'Aquí Catalunya, en Jordi Bacaria, advocat i vocal secció TIC de l'ICAB, el Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ha confirmat que la comissió de control no autoritza càmeres a la lleugera: "Que et gravin és una intrusió perquè afecta la imatge de la persona que entra en un hospital".