Carme Colomina: "Del que passi a les eleccions dels Estats Units en depèn l'ajuda a Ucraïna i el suport a Israel"

Barcelona

El 2024 es presenta com un any de canvis per la multitud de cites electorals que poden transformar el panorama polític internacional. Una de les més rellevants és la dels Estats Units, que se celebraran el 5 de novembre, amb l'expresident Donald Trump que parteix com a favorit en intenció de vot tant a les primàries republicanes com a les eleccions presidencials. La investigadora del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, conegut com a CIDOB, ha exposat la importància d'aquestes eleccions en els conflictes que hi han oberts arreu del món, i ha declarat que "en depèn l'ajuda a Ucraïna, el suport tan explícit dels EUA a Israel, i fins i tot les operacions que estan passant ara al mar Roig".

Colomina creu que Trump representa un gruix de votants que no accepta els resultats de les anteriors eleccions, i que consideren que el govern de Biden és il·legítim. Aquesta situació genera el dubte de com serà l'acceptació dels resultats per part de la societat nord-americana, ja que la investigadora exposa que "les enquestes diuen que hi ha un 61% de la població que té por a unes eleccions injustes". Ha destacat també el grau de polarització que està en auge des de fa anys a Nord-amèrica, i ha exposat els resultats d'un informe que assegura que un 5% dels americans creuen que l'ús de la força està justificat per retornar Trump al govern, davant un 9% que creu que està justificada per impedir-ho.

Sobre la situació de tensió al Pròxim Orient, Colomina creu que darrere "hi ha una pugna de poder entre l'Aràbia Saudita i l'Iran", en un intent de recomposició de forces regionals. La recent suavització de posicions entre l'Aràbia i Israel, comenta la investigadora, ha aïllat a l'Iran amb una postura que ha girat molt cap als interessos de Rússia. Colomina ha destacat el conflicte a Gaza com un augment de la impunitat d'Israel respecte a la comunitat internacional, i el paper de les grans potències a l'ONU "que demanen públicament una rebaixa de la violència, però després veten qualsevol intent d'alto el foc".

La investigadora també ha repassat el grau de temptació que podrà tenir el Partit Popular Europeu si les eleccions europees d'aquest any deixa un panorama on podria sumar forces amb els partits de dreta radical i d'extrema dreta.