Adéu al 2023: els sons que han marcat l'any

Barcelona

El 2023 ha estat un any marcat per l'emergència climàtica per la falta de pluges, per l'amnistia i els pactes polítics, per les dues eleccions, pels casos d'agressions sexualis i els feminicidis, però també per les millores en drets socials. Pel futbol femení. Per avenços pioners en salut, per haver deixat enrere la pandèmia. També per les crisis d'educació, les vagues i els mals resultats de les proves PISA. Un any de pujades i baixades, i tota la redacció d'informatius de SER Catalunya, les emissores de Girona, Tarragona i Lleida i els companys d'esports us hem preparat el nostre resum de l'any. Aquests són els sons que han marcat el 2023.

El so que no hem tingut: la pluja

La falta d'aigua ha tingut un protagonisme informatiu aquest any que podria ser encara més gran el vinent. Aquest 2023 per primer cop a la història 22 municipis han entrat en emergència per sequera, i 6 milions de catalans en pre-emergència. La falta d'aigua ha estat més extrema que mai, i les pluges minses: els embassaments han tocat fons fins al 17% de les reserves, la xifra més baixa registrada mai. Fa 3 anys que a Catalunya no plou el que hauria de ploure, i si no hi ha aiguats aquest 2024, la situació podria entrar en fases inèdites amb conseqüències que encara són difícils de preveure.

Ampliar

Cerrar

Eleccions espanyoles i amnistia

És el que li ha valgut a Pedro Sánchez tornar a ser president espanyol. La convocatòria d'eleccions generals anticipades pel mes de juliol ha capgirat el taulell polític. Junts per Catalunya ha passat a ser imprescindible en qualsevol equació i ha decidit influir en la política espanyola capgirant així la seva estratègia dels darrers anys. El partit de Carles Puigdemont ha acceptat negociar amb Moncloa i ha acabat votant a un president socialista a canvi d'una amnistia pactada però que encara no s'ha aprovat al congrés. Una amnistia que podria supuosar el retorn en llibertat de Puigdemont durant el proper 2024. Els independentistes, també Esquerra, han guanyat pes en aquesta legislatura: la taula del diàleg continuarà, i s'ha acordat també el traspàs de Rodalies a la Generalitat.

Ampliar

Cerrar

Nous alcaldes

En política municipal el més destacat ha estat l'elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona -amb els vots dels Comuns d'Ada Colau i del PP- i la reacció de Xavier Trias al pacte: "Que us bombin a tots". La recuperació del PSC a Catalunya ja va ser notable a les municipals, que anticipaven el que va passar després a les eleccions generals. Però també hi ha dos focus més destacats. El primer és Girona, on la CUP va aconseguir el seu primer alcalde en una capital de província; Lluc Salellas. El segon, Ripoll: l'ultradreta catalana va arribar amb el discurs anti-islam de Sílvia Orriols al govern de la ciutat.

Ampliar

Cerrar

El traspàs de Rodalies i la Ronda Nord

El 2023 ha estat un altre any de crítiques del govern al funcionament de Rodalies, però també l'any en el que Generalitat i Ministeri han arribat a un acord per ampliar el traspàs de competències en aquest sector. Han acordat la creació d'una empresa mixta Estat Generalitat que es dirà Rodalies Catalunya i que substituirà l'actual Renfe en la prestació del servei i també el traspàs d'una part de la infraestructura... les vies per les que circulen la linia R1, R3 i una part de l'R2. Tot plegat serà un procès complex, com reconeixen les dues parts. Tot i que encara no està signat ni el conveni, el 2023 s'ha desencallat també l'acord per construir la B-40 entre Terrassa i Sabadell. A Tarragona, el 23 d'Octubre es va posar en marxa el tram de l'autovia A-27 del Coll de Lilla, després de 30 anys reclamant-ho.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Cerrar

Els feminicidis continuen

L'any 2023 hi ha hagut 14 assassinats masclistes a Catalunya i els Mossos n'investiguen un possible quinzè. Són dos més que el 2022. En tretze casos, l'autor del feminicidi ha estat una parella o exparella. I en l'altre, el seu fill. També ha estat un any marcat per les vuit agressions sexuals al Centre Comercial Màgic de Badalona, amb víctimes i agressors menors d'edat.

El cas Alves i el judici a Shakira

El curs judicial va començar al gener amb la detenció de Dani Alves com a pressumpte autor d'una violació a la discoteca Sutton de Barcelona la nit del 30 de desembre de l'any passat. El futbolista encara està en presó preventiva i espera el judici, que serà d'aquí un mes. Al febrer, el Palau de Justícia es va omplir de periodistes per al judici contra l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, que va acabar amb una condemna d'inhabilitació a la líder de Junts que la va descavalcar del càrrec institucional. I com tots els anys, aquest també hem viscut un judici que es va fer mediàtic per ser més propi de la ficció que de la realitat: el de les bessones Vázquez, de Sabadell, que van planificar l'assassinat de la parella d'una d'elles a través de notes de veu, i van ser condemnades a més de 20 anys de presó per un jurat popular. I el curs es va acabar amb un dels judicis més esperats de l'any i, sens dubte, el més curt. Shakira només va necessitar 3 minuts per dir al jutge que havia arribat a un acord amb la Fiscalia, amb el que s'estalviava la presó, i que no calia fer el judici en el que se l'acusava d'haver evadit impostos entre 2012 i 2014.

Ampliar

Cerrar

Protestes a la Salut i a l'Educació

El 2023 va començar amb una vaga de metges, a finals de gener i ha acabat amb una vaga d'infermeres. En tots dos casos, les reinvindacions són les mateixes: la millora de les condicions econòmiques i laborals. Val a dir que, entre una vaga i l'altra, el Departament de Salut i els sindicats majoritaris han signat els dos convenis més grans del sector sanitari (el de l'ICS i el SISCAT). Ambdós inclouen increments salarials, entre altres mesures, però no resolen el mal endèmic de la sanitat pública catalana: el dèficit de professionals. En un any que ha estat el del primer transplantament pulmonar amb cirurgia totalment robòtica, amb una incisió de només 4 centímetres a la pell.

Ampliar

Cerrar

En matèria d'educació l'any l'han marcat, ara al final, els mals resultats de les proves PISA, on s'ha demostrat que en algunes matèries els alumnes catalans van dos cursos endarrerits. Un tema que ha generat fricció entre oposició i govern. Al Juny, la consellera Anna Simó, va agafar el càrrec en substitució de l'ex conseller Cambray, després de mesos de queixes dels sindicats.

El Barça femení i Aitana Bonmatí

Ha estat l'any del futbol femení català. La segona Champions pel Barça després de guanyar 2 a 3 contra el Wolfsburg, i l'any de la pilota d'Or d'Aitana Bonmatí, la segona futbolista catalana que la guanya, després de les dues d'Alèxia Putellas.

Ampliar

Cerrar

I en futbol masculí, més èxits pel Barça, que va guanyar la lliga. Però 2023 també és l'any del Cas Negreira, que va destapar aquesta casa i que encara no sabem com acabarà. Això, la temporada passada, perquè aquesta, qui de moment centra l'atenció és el Girona, que és colíder de la lliga i va guanyar per 2 a 4 al Barça com a visitant aquest final d'any. I la nota negativa del curs és per l'Espanyol, que aquest 2023 ha baixat a segona.

Si l'any tingués banda sonora...

Hi serien Madonna, Bruce Springsteen o Coldplay i els seus concerts a Barcelona. Però la cançó de l'any és la que ha donat més vida a la sardana. El Coti x Coti dels Tyets.

Ampliar

Cerrar