'Expedient Tiscar', el crim de Susqueda

Barcelona

En Marc Hernández té 23 anys i la Paula Mas, 21. Són parella des de fa quatre anys. El dia 24 d’agost de 2017, dormen a les inmediacións del pantà de Susqueda, i la Paula envia un missatge a la seva mare. Passarà tot el dia a fora. Poc després, el seu mòbil s’apaga. I ja no els podran localitzar. Un mes després, el 27 de setembre, els seus cossos apareixen surant al pantà. Sembla que els han enfonsat amb les motxilles plenes de pedres.

Quines pistes recopila la policia?

Abans van trobar el caiac i el cotxe. El cotxe l’havien enfonsat des de l'única platja del pantà, és l’únic lloc on es pot arribar fins a l’aigua en cotxe. Tenia una pedra i la finestra del conductor oberta, per tant, la sospita és que algú havia enfonsat el cotxe expressament. També van trobar el caiac, inflable, que estaba desinflant-se i amb unes pedres al centre, com si l’haguessin volgut enfonsar. No tenia els taps posats i a més a més li havien fet uns quants talls.

Dins el cotxe hi troben la documentació de tots dos, res que els ajudi a resoldre el cas i que en el seu moment, quan encara no han trobat els cossos, els fa pensar el pitjor. Testimonis que els veiessin no en troben. Bé, sí, però no al pantà. Tenim el testimoni de la propietaria d’un restaurant, a uns quilòmetres del pantà, que diu que els va veure a l’hora dels dinars i que portaven el caiac inflat sobre el cotxe. Però, tot i que al pantà no hi troben ningú que els hagi vist, sí hi ha una informació important de les persones que viuen al voltant del pantà.

Bàsicament hi ha dos “assentaments humans” a la vora del pantà. Un d’ells, poc després d’iniciar el camí que voreja el pantà desde la presa, és la cabana de’n Bartomeu. En Tomeu és un jubilat que fa uns anys que ho va deixar tot per construir-se una cabana i viure en aquest entorn natural. Ell diu que no va pas veure els nois ni el seu cotxe. El segon assentament és en un dels extrems del pantà, el Mas Llomar, que ara es propietat d’un belga que vol restaurar la masia, però mentre ho fa viuen en un campament de caravanes i casetes de fusta. En aquest moment hi ha en Max que és el propietari, una parella d’amics amb els seus fills, un d’ells adolescent i un noi francès. Cap d’ells va veure els nois ni el seu cotxe, i asseguren que per allà no van passar.

El que expliquen, que resulta molt interessant als investigadors, és que el dia 24 al matí van sentir trets. Els trets, quatre, els van sentir desde diversos llocs de la finca un dels belgues, la coreana i el francés. I un cop trobats els cadàvers sembla que sí, que van morir tirotejats. La Paula tenia un tret al cap i en Marc tres al tors, però no troben bales als cossos. Quan es va fer públic que el dia de la desaparició de la parella s’havien sentit trets i que els mossos ho estaven investigant, hi va haver diverses persones que hi van contactar per dir que també els havien sentit. Tots els testimonis recorden tres trets, un crit i un últim tret. Entre les persones que va sentir el tret, hi ha una parella d’excursionistes, que recorden on eren exactament quan van sentir els trets i que poden recuperar la ruta feta amb el GPS, que indica que van passar per aquell lloc entre les once i vint i les once i vint-i-sis. Per tant, els trets es van sentir una mica abans de dos quarts de dotze.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Quina és l’escena del crim?

No ho saben del cert, però tenen diferents indicis que els fan pensar que podria ser la Rierica, que queda entre la cabana d’en Tomeu i el Mas el Llomar. D’una banda hi ha la pedra que troben a la motxilla d’en Marc, que els geòlegs confirmaran que podria ser de la Rierica i d’altra banda tenim les connexions dels telèfons mòbils. El telèfon de la Paula es va connectar a una antena en concret i la seva connexió canviava entre 2g i 3g i això només passa en un lloc del pantà.

Per tant, la hipòtesi amb la que treballen és que van arribar amb el cotxe fins a l’altre banda del pantà, passat el Mas Llomar, van inflar el caiac i van entrar a l’aigua. Allà, prop de la rierica es van trobar amb algú que, no sabem per què, els va matar. L’estudi dels cossos sol proporcionar molta informació, però han estat un mes sota l’aigua.

Què diu l'autòpsia?

Sembla que hi ha la possibilitat que amaguessin els cossos unes hores fins enfonsar-los al pantà més tard. La lividesa és un to morat de la pell als llocs on va a parar la sang en un cos mort. Si el cos està estirat panxa enlaire, la lividesa estarà en zones de l’esquena i les cames, per exemple. Si quan ja ha començat la lividesa belluguem el cos, és possible, depenent de les hores que hagin passat, que se’n formin de noves. I això és el que podria semblar que va passar amb en Marc i la Paula. La hipotesis és que algú els va matar, els va amagar i, hores després, es van desfer del cotxe i dels cadàvers, que van traslladar en el seu propi caiac i van enfonsar amb pedres de la rierica a la motxilla lligant-los junts, per això han sortit a la superfície al mateix temps.

Encara que sembli mentida, en un pantà com el de Susqueda hi ha més activitat del que podríem pensar. Al voltant del pantà aquell dia hi havia altres persones que podrien resultar sospitoses. Un legionari amb fama de violent, i que en el passat es vantava d’haver robat a unes persones que feien acampada. Pescadors il·legals de qui tothom parla, un parell d’homes barbuts que molta gent va veure aquell dia en una barca, el fill adolescent d’un dels habitants del Mas Llomar, que va marxar poc després dels fets o en Bartomeu Soler, l’home de la cabana, que va prometre no marxar del pantà fins que trobessin qui havia matat la parella.

El cas és que els Mossos busquen algú altre. El propietari del Mas Llomar diu que poc després dels trets, quan va baixar cap al poble, al passar per les ruines de la Rierica va veure aparcat al camí un Land Rover de color blanc. Els mossos busquen si aquell dia va pujar al pantà un Land Rover. El veuen a les càmeres de la carretera i de la presa. També el troben a la foto dels excursionistes que he comentat abans. En alguna d’elles de fons es veu la Rierica i el sostre del cotxe. Per tant, l’objectiu és identificar el conductor d’aquest Land Rover que estava aparcat prop de la rierica en el moment que creuen que és l’hora del crim, prop de dos quarts de dotze.

Troben el conductor, és un veí del poble d'Anglès, Jordi Magentí, que va sovint al pantà. En Magentí, fa anys, va matar a trets la seva dona, va estar dotze anys a la presó i en fa vuit que va sortir en llibertat. El troben rastrejant gairebé 800 cotxes d’aquest model i coincideix amb qui en Tomeu, l’home de la cabana, havia dit que era. En Tomeu es l’home que viu sol allà a Susqueda i diu que no en sap res. A ell el descarten per una sèrie de trucades que va fer, que el situen a una altre banda del pantà. També hi ha una foto, molt borrosa, on ell s’hi reconeix i que ajuda a ubicar-lo en una altre banda a la suposada hora del crim.

Què diu en Magentí?

Confirma que va anar a pescar a Susqueda el dia que van desaparèixer la Paula i en Marc i que va sentir trets, que segons ell, provenien de la zona de la cantera, que està entre la presa i el barranc de la font del borni, on en Tomeu té la cabana. A més, els Mossos saben que hi va tornar l’endemà, amb la seva dona. No el detenen, en un principi. El que tenen contra ell en aquell moment és un cas circumstancial: saben que va ser al pantà el dia dels fets; que a casa seva, tot i que no l’han trobat, hi havia una carabina que podria ser l’arma del crim; és pescador i per tant sap fer nusos com el que van fer servir per lligar les motxilles als cadàvers…

Però no hi ha proves que evidenciin que ell va disparar als nois o que va enfonsar el seu cotxe. Esperen poder trobar ADN, per exemple, en algun dels elements: el cotxe, el caiac, les motxilles… Li punxen el telèfon i escolten les seves converses amb la familia on diu coses com “no parlis per aquí d’això”, però res incriminatori. La cosa es precipita quan Magentí, sis mesos després del crim, pregunta als Mossos si en necessiten res mes d’ell, perquè se’n va de viatge a Colòmbia, d’on és la seva dona que està allà fa mesos. Ara sí, el 26 de febrer de 2018 el detenen.

Els Mossos fan dues proves de so, disparant a la zona de la Rierica per comprovar si els testimonis, que son on eren el dia dels fets, poden sentir els trets. L’advocat de Jordi Magentí solicitarà una tercera prova de so en la que es dispari des d’altres llocs, com la platja dels xinesos. Després de totes les proves continuen pensant que l’escena del crim va ser a la Rierica. Els Mossos, a través del cap d'investigació Toni Rodríguez, diuen que ho tenen molt clar, però a Magentí no arriben mai a jutjar-lo.

Passa a la presó nous mesos, i en tot aquest temps no han aconseguit una proba que l'assenyalí directament, de manera que l’acaben deixant en llibertat per manca de proves. Aquest policia va ser absolt després de ser acusat de vulnerar la presumpció d'inocència de Magentí.

Passa el temps, ja ha fet sis anys del crim, i hi ha molts dubtes sobre la hipòtesi amb la que s’ha treballat fins ara. Sí, amb el que sabem ara, sembla que mai van arribar amb el cotxe fins on pescaven. Gràcies als telèfons mòbils podem deduïr la ubicació d’algú, de dues formes diferents. Una son les antenes de telefonia que proporcionen una ubicació aproximada que pot ser molt amplia depenent de la zona de cobertura de l’antena. Tenen informació que el telèfon de la Paula es va connectar a una antena a l’altre banda del pantà, per tant van suposar que hi havien arribat en cotxe fins allà, tot i que els temps, eren molt molt justos.

Però hi ha un altre tipus d’informació que proporcionen els telèfons: la del GPS. En aquest cas la proporciona Google i és molt més precisa que una antena, perquè et permet seguir el recorregut. Però resulta que la informació que obtenien de tots els dispositius era contradictòria. Mostrava que no havien anat més enllà de la font d’en Borni, però hi havia una serie de moviments extranys, per la zona, d’una hora diferent. I aquí és on entra un dels grans canvis d’aquesta investigació, perquè un perit informàtic agafa totes aquestes dades per veure si pot crear aquest mapa amb el recorregut.

Una de les coses habituals que s’han de fer es comprobar l’hora del dispositiu i la del programa que es fa servir per enregistrar les dades, que de vegades tenen hores diferents i no sempre coincideixen amb l’hora real. I això és el que passa en aquest cas, per fer-ho curt, les dades que no els quadraven, un cop corregida l’hora que tenia incorrecte el dispositiu, encaixa amb la resta d’informació i poden crear un recorregut, desde que surten de l’aparcament al matí, van al caixer automàtic i pugen al pantà. Aquesta nova informació situa el cotxe dels nois al mateix lloc on en Bartomeu Soler, l’home de la cabana deixava el seu.

Però quan això passa, en Bartomeu ja fa temps que és mort. Ell tenia previst abandonar el pantà el 31 de desembre de 2017, però va dir que no marxaria fins que estigués el cas solucionat. El desembre de 2019 el van trobar mort, sembla ser que d’un infart, sota una corta que havia preparat per penjar-se. El més recent que sobre aquesta investigació és que han trobat peces del caiac en aquesta nova zona que assenyala el GPS. No van ser els Mossos sino un noi que, amb ganes de fer un video per YouTube, va anar a veure què hi trobava. Va trobar l’inflador, però el va deixar al lloc i al tornar a casa ho va explicar en un forum online. Un altre usuari del forum hi va anar, va trobar el que l’altre havia indicat i ho va portar als Mossos. Després, han trobat per allà alguna peça més del caiac. Per tant, la gent del carrer ha trobat més coses que els Mossos i sembla que la hipòtesi canvia, perquè això demostraria que no van arribar mai en cotxe fins on deien si no molt a prop d’on hi ha encara avui en dia les restes de la cabana del Tomeu.

D’altra banda, dels anàlisis dels elements d’aquest cas, hi havia cabells, per exemple, tenen ADN d’una persona sense identificar i dues empremtes trobades al cotxe, que tampoc han identificat.

Si voleu llegir més coses del crim de Susqueda, llegiu la Tura Soler, periodista del Punt Avui, autora del llibre "El pantà maleït".