Josep Farran: "Cada cop hi ha més terres en mans de grans empreses"
Conversem a l'Aquí Lleida a l'alcalde de Les Borges Blanques
Josep Farran, alcalde de Les Borges Blanques, als estudis de Ràdio Lleida.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Lleida
L'alcalde de Les Borges Blanques, Josep Farran, en una entrevista a Ràdio Lleida, assegura que el fet que cada cop hi hagi més terres en mans de grans empreses, "preocupa perquè en aquesta comarca -en referència a Les Garrigues, de la que Les Borges n'és la capital-, hi va haver molta gent que durant molts anys va estar esperant el Segarra-Garrigues, com una oportunitat de vida i de construir un projecte de vida. Aquest Segarra-Garerigues ha arribat tard i, a darrera hora. Ha arribat de tal manera que moltes famílies pageses ja no hi són. I si hi són, no tenen relleu. I el que estem veient és un canvi del mapa de la distribució de la terra, de la distribució de la propietat de la terra. Veiem l'aterratge de fons d'inversió, per exemple, que s'estan quedant amb força terra i, a més, massa sovint no respecten ni tan sols el paisatge de la zona".
Sobre si això es podrà revertir des de la institució municipal que ell representa, l'alcalde de Les Borges assegura que "les figures de protecció del paisatge hi són i les farem valdre".
Sòl industrial
Dos anys després de l'alliberament dels peatges de l'AP2, Farran destaca que a la N-240 no hi ha hagut accidents mortals. Però el que ara cal és activar i desbloquejar la disponibilitat de sòl industrial a Les Borges, aprofitant les bones comunicacions de què disposa, amb la N-240, l'autopista i les línies de ferrocarril. En aquest sentit, ha assegurat que des de l'ajuntament "estem determinadíssims a fer tots els possibles per desbloquejar el sòl industrial de Les Borges, que es troba en aquesta situació (de bloqueig) des de fa 20 anys. Ara mateix estem sense sòl industrial".
Mil pisos buits
Sobre un altre dels assumptes que vol resoldre és el de l'accés dels ciutadans a l'habitatge. A Les Borges Blanques, afirma, hi ha un miler de pisos buits. Són dades, com ell diu, del 2011, "però estarem més o menys igual. Si no son mil, seran vuit-cents", afirma. "El problema és d'accés a aqeust habitatge. Ara mateix hi ha pisos en mans de grans tenidors, amb els que caldrà seure's i parlar tranquilament per veure si trobem fórmules per alliberar aquests habitatges i posar-los al servei de la gent".
