Joan Talarn "em preocupa el discurs d'aquells partits que no volen permetre que es constitueixi un govern d'acord a la legislació"
Conversa amb el president de la Diputació de Lleida
Joan Talarn, als estudis de Ràdio Lleida / Ràdio Lleida
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Joan Talarn, sobre la investidura de Sànchez, i la primera Comissió de Seguiment de Rodalies d'aquest mandat
LLEIDA
Comencem la conversa amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, mentre sona una peça del disc Déjà Vu, de Crosby Stills Nash & Young 1970 a petició de Joan Talarn. Quan li preguntem el per què? ens diu que "és aquesta idea de què de vegades es repeteixen i tot acaba sonant". Molt adient per un dia com avui, 15N amb la investidura de Sánchez: -"Si, bé, una investidura almenys es repeteix cada 4 anys, o més aviat de vegades, tot i que aquesta d'avui és diferent, com tots ja sabeu", diu. I en la conversa, citem alguns de la seixantena de lleidatans que es beneficiaran de la llei d'amnistia, en un termini de quatre mesos i que publica el diari Segre: els exalcaldes Bernat Solé i Miquel Serra; l'exmembre de la mesa del Parlament, Ramona Barrufet; l'actual consellera d'Exteriors, Meritxell Serret; gairebé tots els acusats de desordres públics per la seva participació en protestes relacionades amb el Procés. D'aquestes, la majoria van ser imputades per la seva implicació en els disturbis que va provocar la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, l'octubre del 2019. També se'n beneficiaran cinc CDR de la Seu d'Urgell, acusats de tallar la carretera de la N-260, al juny del 2019, i, quatre de Balaguer imputats per un sabotatge que no va tenir incidències en la línia de l'AVE entre Lleida i Juneda...entre altres, segons descriu Segre. Li preguntem a Joan Talarn, què n'espera dels discursos en aquesta investidura? "em preocupen els d'aquells partits que no volen permetre que es constitueixi un govern d'acord a la legislació". I afegeix que "sembla que el franquisme sociològic, o sens dubte, feixisme, ara està més present que mai". I, "no es pot permetre que algú pugui parlar d'abatre a algú altre" en relació al post del regidor de Vox a l'Ajuntament de Lleida
Comissió de Seguiment de Rodalies
La Diputació de Lleida convoca per al proper divendres 17 de novembre la reunió de la primera Comissió de Seguiment de Rodalies Lleida de l’actual mandat. De la reunió, que n'ha de sortir? que la Generalitat ens expliqui exactament els acords de rodalies amb Madrid, que de moment, no preveu cap regional que afecti a la demarcació de Lleida. L'any 24 l'augment de freqüències en la línia de Cervera serà una evidència, "i veure'm cap a on hem d'anar a partir d'aquí!". Afegeix, que "si hem aconseguit més freqüències per la línia de Cervera és per la pressió que ha anat fet aquesta comissió i la plataforma", conclou. Una reunió a la que també convida a l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que també ha iniciat pressió per què Lleida tingui un sistema de pla de rodalies. "Si anem junts, anirem més lluny, sens dubte", afirma el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn.
Respecte dels ajuntaments i entitats convocades des de l’any 2019, en aquesta reunió s’incorporen els ajuntaments d’Almacelles i Raimat, en tant que formen part de la línia Lleida-Almacelles-Monsó. Aquests dos municipis s’hi sumen als de Lleida, Bell-lloc, les Borges Blanques, Balaguer, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Mollerussa, Anglesola, Tàrrega, Cervera i Sant Guim de Freixenet, així com els consells comarcals del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Noguera.
La darrera reunió de la Comissió de Seguiment de Rodalies Lleida es va realitzar el passat 5 de maig del 2023, on la Generalitat va presentar els darrers resultats que l’evolució en la coordinació dels serveis ferroviaris de Lleida-Balaguer-la Pobla de FGC i els serveis de les línies R12, R13 i R14 de Rodalies de Catalunya a les comarques de Lleida, els serveis de bus Exprés i els serveis de bus de curt recorregut al voltant de la ciutat de Lleida, amb més de 2,3 milions de viatges realitzats l’any 2022. Es va constatar la necessitat de doblar els serveis de la línia Lleida-Manresa i el compromís de l’Estat d’invertir 48 milions d’euros en les estacions d’autobusos de Lleida, Juneda, Tàrrega, Almacelles i del nou abaixador al polígon del Segre. La Comissió de Seguiment de Rodalies Lleida es va crear al desembre del 2020, reformulant la primera ‘Plataforma per a la millora de la línia de tren Lleida-Manresa’ que la Diputació va reunir per primera vegada al maig de 2019 i ampliant el seu el seu àmbit d’actuació a la demanda de la creació efectiva d’un sistema de Rodalies ferroviari per a Lleida, la única demarcació catalana on encara no s’ha desenvolupat
Sobre l'autopista ferroviària entre Lleida i el Port de Tarragona
Les autopistes ferroviàries són serveis de transport de mercaderies que carreguen tràilers o semiremolcs en vagons. Adif va donar a conèixer dilluns que n'habilitarà una a la línia que uneix Lleida amb Tarragona i Saragossa, amb una inversió de 60 milions d'euros. A partir del 2024 preveu licitar projectes per elevar el gàlib de sis túnels i reformar diversos passos elevats. També està previst invertir 25 milions més en sis apartadors de 750 metres, dos dels quals a Raimat i Juneda. "La necessitat de reforçar el transport de mercaderies entre Lleida i el port de Tarragona" per Talarn és fonamental. "En les dues Comissions de Rodalies anteriors ja vam abordar l'oportunitat de transformació econòmica que se'ns obre amb el projecte del polígons de Torreblanca-Quatre Pilans com a important hub logístic del sud d'Europa", diu el president de la Diputació. En aquest polígon "ja es preveu la creació d’una línia fèrria intermodal, que hauria de connectar la ciutat de Lleida amb el Port de Tarragona dins d’una gran línia fèrria de mercaderies que arribés fins a Saragossa, que fins i tot podria preveure finalitats logístiques en ambdós sentits de la circulació". La sortida natural de Lleida per a l’exportació és el Port de Tarragona, "al qual hem de poder tenir com aliat en la nova necessitat que se’ns generarà, la capacitat logística d’emmagatzemar la producció abans d’embarcar-se, ja que actualment el Port també té una capacitat d’acollida limitada".ue es pugui començar a planificar trams de desdoblament de la línia de passatgers que permetin la fluïdesa en el transport de mercaderies i el de persones, és un projecte que a través de Lleida connectaria l’Eix Mediterrani amb l’interior, aprofitant la privilegiada ubicació geogràfica de Lleida".
