Què en sabem del poble que va viure al jaciment neolític de la Draga de Banyoles?
El codirector de l'excavació, Xavier Terradas, explica els últims treballs i els reptes de futur del jaciment

Xavier Terradas, codirector de l'excavació del Parc de la Draga de Banyoles / BAF

Banyoles
Fa 7.000 anys, a la riba de l'Estany de Banyoles hi va viure un dels primers poblats lacustres d'Europa. Eren pagesos, treballaven la terra i ja coneixien les tècniques del conreu de cereals. També havien domesticat animals i tenien ramats de xais, cabres i porcs. El poblat el formaven més de 50 persones i "era d'una superfície d'uns 15.000 m2" explica el codirector de l'excavació, Xavier Terradas. "L'hem excavat a pessics".
Se sap que vivien en cabanes fetes de fang, elevades amb plataformes per tal d'evitar la humitat que provocaven les fortes pluges i els desbordaments de l'estany. "A un jaciment normal, els habitatges de fusta són molt difícils de conservar" explica Terradas. "Com que la Draga està al costat de l'estany, les aigües han pogut conservar restes de fusta i de fibres vegetals". Apunta que quan excaven "evidentment" no es troben les cabanes muntades, sinó "enderrocs de les fustes, els sostres caiguts i a sota les plataformes on es construïen i els materials que hi havia a dins les habitances".
De fet, ara fa pocs dies que han acabat un període d'excavació on han trobat restes de fusta d'una cabana. Malgrat això, queden molts detalls per esclarir: "com eren les habitatges, si totes eren iguals o si n'hi havia de diferents mides i formes" apunta Terradas. També explica que els elements que troben, com llavors, "ens parlen de quina era l'alimentació d'aquesta gent".
Des del 1990, quan el jaciment es va descobrir per les obres dels Jocs Olímpics, s'hi han anat fent treballs en diferents períodes. Actualment, es creu que només s'ha excavat el 10%. En aquest sentit, el codirector apunta que "és interessant" no excavar-ho del tot, "perquè segur que les generacions futures tindran una tecnologia que ens permetrà rebre molta informació", assegura.
Amenaçats pel canvi climàtic
El jaciment de la Draga de Banyoles també es veu amenaçat pel canvi climàtic. Les altes temperatures, les sequeres més perllongades i les pluges fortes, "estan canviant les condicions que han permès la conservació d'aquest jaciment". Per aquest motiu, a través d'un projecte europeu, estan monitorant l'estany per tenir un control sobre els canvis dels nivells de l'aigua, la temperatura i la pressió atmosfèrica. "D'aquesta manera, en un futur pròxim, podrem establir mesures per la seva conservació i que aquests materials arribin a les generacions futures" conclou Terradas.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Xavier Terradas, sobre les últimes excavacions al Parc Neolític de la Draga