Dani Nel·lo: "Sembla que ara només hi hagi una manera de consumir música"

Barcelona

Dani Nel·lo és saxofonista, compositor i productor discogràfic. En poques paraules, i com alguns l'han definit, Nel·lo és tot un "arqueòleg sonor". Va començar a tocar el saxo als 15 anys, però no va ser fins als 17 que va començar a enfocar-ho de manera professional amb 'Los Rebeldes', amb els quals va aprendre molt i va adquirir certa popularitat a una edat molt jove.

Nel·lo ha admès que li va costar tocar de peus a terra al principi: "Un noi de barri a qui paren pel carrer cada dos per tres i que té més diners que tots els col·legues que té al voltant, es torna una mica 'carallot'". Més endavant, als anys 90, va crear 'Nel·lo i la Banda del Zoco', amb qui va sonar a diferents locals i clubs de Barcelona. Així, a poc a poc, es va anar fent un lloc en el món sonor, posant música a pel·lícules i obres de teatre, així com col·laborant amb artistes de talla nacional i internacional.

Ara, està punt de publicar 'El Gran Ciclón', el nou disc de 'Los Mambo Jambo', un grup que va crear ara farà 25 anys. De fet, dissabte 16 de setembre presentaran el nou àlbum al Mercat de Música Viva de Vic. Així, Nel·lo ha aprofitat per reivindicar els teatres municipals i les sales locals: "S'han de cuidar, com la música en directe".

Sigui com sigui, el que està clar és que Nel·lo és un apassionat absolut de la música. Tant, que la porta tatuada a la pell: s'hi pot veure un saxo i el rock and roll, els seus grans pilars musicals. Aquesta passió, ha corroborat, "ve de família", amb qui "va enriquir i cultivar" la seva sensibilitat musical.

Cançons del Llapis de Memòria d'en Dani Nel·lo

• 'Corazón de Rock and Roll', Los Rebeldes. Aquests van ser els seus inicis, per això, aquesta banda de música per Nel·lo va ser una escola "de vida i de música", ha recordat.
• 'Fiesta en el motel', Los Mambo Jambo. Pel desè aniversari del grup, volien fer quelcom diferent, i van decidir ampliar la formació a 16 membres d'una gran Big Band. "Mantenim el format de quartet i el format d'orquestra", ha explicat.
• 'I'm going home', Gene Vincent. Els primers contactes que va tenir amb l'artista el van atrapar, potser per la seva vida lleugerament "fosca". Des de ben petit va ser conscient que li agradava el Rock&Roll, sobretot a través dels Beatles.
• 'Chicken Shack Boogie', Amos Milburn. Nel·lo ha relatat que aquesta és la segona versió de la cançó, la qual va ser gravada en un estudi amb un grup de músics excepcionals: David Louis Bartholomew, Edgar Blanchard, Lee Allen, i un llarg etcètera d'artistes que van saber fer "el pas del Rhythm&Blues al Rock&Roll".
• 'Crawfish', Elvis Presley. Va conèixer aquest tema de ben petit, i diu que "és d'aquelles cançons que tenen màgia", sobretot per l'Elvis Presley, del qual s'ha declarat fan. "Està a l'altura del reggaeton pel que fa a la seva connotació sexual", ha rigut, i, tot i que no vol jutjar aquest tipus de música, diu que no acaba de "connectar" amb el reggaeton. "Sembla que ara només hi hagi una manera de consumir música", ha aprofitat per emfatitzar fent referència a la deriva comercial que domina el panorama musical actual.
• 'Angelina', Louis Prima& The Witnesses. Nova Orleans va tenir una emigració italiana molt gran, i aquesta barreja de cultures va donar peu a una música "brutal", ha sentenciat Nel·lo.
• 'Memphis Soul Stem', King Curtis. Nel·lo ha titllat la seva trajectòria musical com a "apassionant". Diu que té 30 o 40 discos del músic: "Això és una malaltia", ha bromejat.