El jutge del 'cas Negreira' planteja una possible "corrupció sistèmica" dins el Comitè Tècnic d'Àrbitres

Barcelona

El jutge que investiga el 'cas Negreira' té clar que no existeixen indicis d'un pagament tradicional a àrbitres per a un partit en concret i que, per tant, no podríem parlar de "compra d'àrbitres", encara que planteja una possible "corrupció sistèmica" dins el Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) durant l'època en la qual Enríquez Negreira fou vicepresident per tal d'afavorir el Barça. "Ens trobem davant d'una forma novedosa de possible retribució il·legítima a àrbitres de futbol", diu el magistrat, en base a un sistema de qualificació tutelat pel mateix Negreira. "Podria permetre als àrbitres afins a ell dirigir partits rellevants de Lliga o Copa i partits internacionals o, fins i tot, mantenir la categoria, augmentant així els seus ingressos de manera important".

En relació a aquest aspecte, el jutge reconeix que qualsevol equip que hagi coincidit amb el Barça es pot sentir víctima i els permet personar-se com a perjudicats “davant la possibilitat lògica que el Barça pagués a Negreira perquè el beneficiés amb certa presa de decisions en el si del col·lectiu arbitral". El magistrat pren com a referència declaracions d'àrbitres retirats que han mencionat que "el comitè de valoració del CTA utilitzava un índex corrector (ells li deien "corruptor" en to de burla) per determinar la categoria interna de cada àrbitre amb les conseqüències econòmiques que això suposava per als àrbitres".

El Reial Madrid i d'altres clubs, perjudicats

En resposta a les peticions del Barça i de Josep Maria Bartomeu de no admetre el Reial Madrid com a perjudicat, el jutge no només rebutja aquestes reclamacions, sino que obre la porta a qualsevol altre club que hagi competit contra el Barça entre el 2001 i 2018 (època dels pagaments a Negreira) a presentar-se com acusació particular. "Qualsevol equip de 1era Divisió que hagi coincidit amb el FC Barcelona durant els anys objecte d'investigació ha de ser admès com ofès pel delicte". Tot i que la Lliga ja s'ha personat en nom de tots els seus equips, "si algun equip prefereix exercitar l'acusació particular tindrà dret a fer-ho".

El jutge Joaquín Aguirre ha decidit, a més, obrir una peça separada per un possible delicte de blanqueig de capitals, un tercer delicte que s'unirà als de corrupció entre particulars en l'esport i administració deslleial, pels quals s'investiga el Barça, els seus expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, José María Enríquez Negreira, el seu fill Javier Enríquez i els ex executius del club blaugrana Òscar Grau i Albert Soler. El magistrat considera que la investigació d'aquest delicte de blanqueig de capitals és complexa i que pot ralentitzar el desenvolupament de les diligències principals, en les quals es busca trobar resposta a dues preguntes: per què el Barça va pagar 7 milions d'euros en 18 anys a Negreira i on van anar a parar els diners?

A més, el jutge admet la petició de la Lliga d'incloure diversos documents confeccionats després de l'explosió del cas per la Reial Federació Espanyola de Futbol. Entre aquests documents, el qüestionari que va enviar el CTA als àrbitres per saber si havien tingut relació amb Javier Enríquez, les comunicacions intercanviades entre el mateix CTA i els àrbitres en relació a Negreira i l'informe que va redactar el Departament d'Integritat de la RFEF després de la seva investigació interna.

Únete al canal de WhatsApp de la SER