Alba Alfageme: "El feminisme és un salvavides: m'ha ajudat a entendre qui soc"

Barcelona

Alba Alfageme és psicòloga experta en feminismes, ja que diu que aquest moviment ha estat el seu salvavides: "m'ha ajudat a entendre qui soc". Considera que "el feminisme és antisistema" però alhora és partidària d'institucionalitzar aquest moviment parcialment: cal combinar "l'activisme de carrer" amb les "escletxes del sistema" per "fer pressió des de fins". En aquest sentit, reconeix que "entrar dins del sistema pot deixar ferides", ja que "el feminisme és molt dur a la pràctica: et posa davant les teves pròpies contradiccions".

D'altra banda, Alfageme aposta pel "dret a la recuperació" d'algú que hagi patit violència masclista; i creu que "la resiliència d'aquestes dones hauria de ser un símbol per la nostra societat". Alhora, destaca que el repte més important que tenim com a societat és aconseguir que els homes prenguin consciència de tot plegat: "La gran necessitat que tenim ara és pensar què fem amb els homes".

Així, respecte a la polèmica amb el president de la RFEF, Luís Rubiales, ha defensat que haurien de ser "les mateixes institucions" les que prenguin partit, i evitar els "silencis còmplices" d'equips com el Futbol Club Barcelona: "La directiva del Barça no brilla pel seu feminisme", ha etzibat.

Cançons del Llapis de Memòria de l'Alba Alfageme

• 'I wish I knew how it would be to be free', Nina Simone. Per a ella, aquesta cançó relata l'enyorança del desig de llibertat que tenim les dones, a causa de l'estructura patriarcal en la qual hem estat educades.
• 'El sitio de mi recreo', Antonio Vega. Una cançó que la transporta a la seva infància amb el seu pare: "Ell ha estat un home que ha portat la cotilla de la masculinitat quan en el fons tenia una tendresa brutal", ha reconegut. Per això, diu que ha hagut de "fer les paus" amb el seu pare, un gest important per "donar una segona oportunitat i comprendre des de l'empatia". "El feminisme ha de ser un aixopluc per a tothom que estigui disposat a fer un canvi", ha sentenciat.
• 'Qualsevol nit pot sortir el sol', Sisa. En aquest cas, la cançó li recorda a la seva infància amb la mare, que la va educar "des de l'amor". Els pares d'Alfageme es van separar quan ella tenia tan sols 1 any, i, per tant, diu que sempre ha viscut en un "món de dones". "Les meves referents feministes van ser la mare i l'àvia", ha explicat.
• 'You give me something', Jamiroquai. Alfageme diu que que Jamiroquai li desperta moltes "contradiccions": és un home amb molts diners que ofereix una música amb "molt bon rotllo". En concret, aquestes melodies l'evoquen a les festes de l'època de la universitat. En aquesta línia, respecte a la por de les dones a sortir de nit, ha subratllat que "és una estratègia de control que ens la venen com una estratègia de protecció", on el sentiment de culpa "entra en joc": "Si et passa alguna cosa, et sentiràs culpable". A més, ha afegit que "no hi ha cap altre fet delictiu en què es culpabilitzi la víctima com en la violència masclista". Per això, demana que es pensin les ciutats en clau feminista, per fer-ne d'elles llocs més acollidors, sobretot a les nits, quan les dones se senten especialment vulnerables.
• 'Dream a little dream of me', Ella Fitzgerald i Louis Amstrong. Alfageme està casada amb un músic de jazz, per això es relacina amb aquest tiups de melodies. "Aquesta música és el meu aixopluc vital", ha confessat. Per a ella, és important separar la feina de la vida personal per poder "aguantar" testimonis molt colpidors de les seves usuàries. "El dia que no em remogui el que m'expliquen, plegaré", ha admès.
• 'Arabesque no.1', Debussy. "La música clàssica m'acompanya en molts moments", i, per exemple, aquesta cançó va sonar al seu casament.
• 'Garota de Ipanema', Astrud Gilberto i Stan Getz. Va decidir marxar durant uns anys de la seva vida al Brasil, on va conèixer aquesta cançó. Va viure-hi situacions "duríssimes" en qüestió de violència contra les dones, però alhora ho considera una part importantíssima de la seva formació: "Elles em van donar moltes lliçons de vida", ha apuntat.
• 'Amor particular', Lluís Llach. Creu que és una cançó que ens defineix molt com a país. "Parla d'una manera d'estimar com a motor de la vida", ha expressat.
• 'Live learn', California HoneyDrops. És un grup que l'evoca als seus nens, i que l'empeny a viure la vida "amb bon rotllo".