Claudio Matas: "Locutant en català soc pudorós: tinc complex d'estranger"

Barcelona

Claudio Matas és un periodista que ha treballat en diversos programes de la ràdio de la cadena Ser, i que actualment podeu escoltar al El Balcó. Nascut a França, crescut a Venezuela, i, des de fa més de 20 anys, ciutadà de Barcelona, Matas bromeja que parla "bé u sol idioma, i "trampeja" altres tres. Ell va venir a viure a Barcelona arran d'una beca que va guanyar per estudiar un màster de guió, i s'hi va acabar quedant per amor. Anys més tard, i a través d'amistats de la seva dona, va començar a treballar al programa de La Ventana com a guionista, i, des de llavors, ha seguit escrivint i locutant per aquesta cadena de ràdio sense parar.

Matas ha confessat que, malgrat que porti vivint molts anys a Barcelona, encara té "complex d'estranger", però que no assenyalaria ningú com a culpable: "és cosa interna meva".

Cançons del Llapis de Memòria d'en Claudio Matas

• 'Dame tu calor, Los amigos invisibles'. Ha triat aquesta cançó perquè coneixia els cantants de la seva universitat. De fet, eren bons amics de Matas.
• 'Celimene', David Martial. Aquesta cançó sonava a casa seva els diumenges al matí, quan els seus pares van tornar de Martinica enamorats de la melodia. Matas ha explicat que els seus pares van estudiar a França, on el van tenir a ell, però que quan va fer els 3 anys van tornar al seu país, Veneçuela, i es van establir a Caracas.
• 'Vivir en caracas', Yordano. Sobre aquesta ciutat, ha destacat les seves contradiccions: "Es va convertir en una ciutat perillosa on el descontrol és total", ha dit, però també ha afegit que té "una vida cultural molt interessant". També ha subratllat que "des de lluny és molt fàcil idealitzar el chavisme", però que la corrupció actual és elevadíssima i que es va prometre un canvi que mai va arribar a tenir lloc. Finalment, ha dit que "Quan Chavez va guanyar, no hi havia partits de dretes a Veneçuela", i que conseqüentment, ara molta gent "s'ha fet d'ultradretes".
• 'Loca', Luz Casal. Cançó que dedica a la Gemma, la seva dona, ja que és un dels primers records que té amb ella. La va conèixer fent el màster a Barcelona, i ha recordat que va ser una sort coincidir-hi perquè, des que la va conèixer, els seus problemes d'insomni van desaparèixer per complet.
• 'Believe', Cher. El transporta a Nova York, al seu viatge de noces, ja que és la cançó que va sonar al taxi quan estava arribant a la ciutat des de l'aeroport. TO i que en aquell llavors odiés la cançó, el context va fer que la resignifiqués per complet.
• 'Donde el mar te tenga', El último de la fila. Quan era jove i estava a Caracas, va anar amb una amiga a la ràdio eprquè sortejaven entrades per veure el concert. Els van fer cantar en directe a antena mentre en Quimi Portet i en Manolo Gracia els feien la percussió. . "Els recordo molt simpàtics".
• 'Academia dels somnis', Quimi Portet'. Ha detallat que el fet de conèixer el seu ídol en persona al llarg de diveresos moments de la vida, ha fet reafirmar-se en com de bé li cau.
• 'Boys don't cry', The Cure. És una de les "poques" cançons que ha après a tocar amb la guitarra elèctrica, ara que diu que està passant per "la crisi dels 50".
• 'Fins que arribi l'alba', El Catarres. La cançó que ha escollit per acomiadar-se del programa.