Jenn Díaz: "Ens costa identificar com a violència masclista tot allò que queda als marges dels estereotips"

Barcelona

Jenn Díaz és escriptora i, des del 2017, diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Sempre li ha agradat el món literari, però fins fa realtivament poc no se sentia prou còmoda per a autoanomenar-se "escriptora". Tanmateix, ja ha publicat un total de 8 llibres, la majoria dels quals parlen d'històries de la seva família, un tema que per a ella suposa una gran inspiració artística, ja que, per a ella, el concepte "casa" és central en la seva vida. "Quan m'assec a escriure no puc separar-me del que va passar a la meva família fa 50 anys", ha explicat, tot i que admet que "hi ha persones de la meva família que no ho veuen bé".

La seva escriptora preferida és la Mercè Rodoreda, per això es va presentar al premi Mercè Rodoreda i va escriure un llibre expressament per poder-lo presentar. La seva il·lusió era guanyar el premi i, per sort, així va ser.

La seva forma "ordenada" de pensar i escriure s'ha vist molt influenciada per la natació, un esport que va practicar durant molts anys de la seva infància i adolescència, fins als 18 anys. Ha explicat al programa que ho va acabar deixant a causa dels canvis de la vida: "Una gran part de la meva passió per nedar era la gent, i quan el grup es va trencar, vaig veure que no podia passar-me sis dies a la setmana tancada en una piscina", ha recordat.

Pel que fa al món polític, ha dit que no creu que segueixi a la política institucional la pròxima legislatura.

Cançons del Llapis de Memòria de la Jenn Díaz

• 'Tacones Rojos', Sebastián Yatra. Díaz diu que ha escollit aquesta cançó perquè "fa molt estiu" i perquè acaba de conèixer aquest mateix estiu qui era en Yatra.
• 'Això ja està', Pau Vallvé. "És impossible que no et tregui un somriure", ha destacat Díaz sobre la cançó.
• 'Milagro', Maria Arnal i Marcel Bagués. "Si hagués de triar una cançó de totes les que hi ha al món, triaria aquesta", ha sentenciat. "la vulnerabiltiat és un lloc des del qual construir".
• 'Astronauta rimador', Antònia Font. Aquesta música la connecta amb l'univers d'Antònia Font i amb una amiga seva, amb qui sempre van als concerts: "Aquesta cançó no la cantem, la cridem", ha rigut.
• 'Augurio', Rosalía. Per a Díaz, és bon resum de 'El Mal Querer', l'àlbum de la Rosalía que s'endinsa en el món de la violència masclista. "Utilitzo algunes d'aquestes cançons per explicar què vaig viure jo", ha dit amb relació a la violència masclista que va patir. "Moltes vegades tenim uns estereotips de violència masclista que deixen al marge certes realitats", ha puntualitzat, i per això ha dit que a ella li va costar identificar-ho, perquè sentia que "no encaixava amb la paraula maltractament". Quan Díaz ho va explicar a l'hemicicle, ho va fer "per connectar amb les noies joves", ha detallat. A més, ha dit que està molt orgullosa d'haver-ho explicat perquè "em trobava amb dones que se m'acostaven i em deien: jo també soc supervivent.
• 'Ojitos lindos', Bomba Estereo i Bad Bunny. La transporta a un viatge que va fer amb la comissió del Parlament a Colòmbia, el qual li va "canviar la vida".
• 'Que venga', La Sra. Tomasa. Segons Díaz, aquest grup de música li va atorgar el millor concert al qual ha anat mai.
• 'La serotonina', Manel. És una de les moltes cançons que tant li agraden d'aquest grup de música català.