Jaume Sanllorente: "A Barcelona s'estaven fent amputacions per pidolar"
El periodista, escriptor, fundador i director de l'ONG Sonrisas de Bombay ha connectat el seu Llapis de Memòria
Llapis de Memòria d'en Jaume Sanllorente
56:33
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1691077221875/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Jaume Sanllorente va fer un viatge a l'Índia el 2003 que li "va canviar la vida". Allà va conèixer un orfenat que estava a punt de tancar, i la història el va colpir tant que "va veure clar" que havia d'evitar que tanqués. Per aconseguir-ho, va abandonar la seva vida a Catalunya i es va mudar a Bombay, on va fundar l'ONG Sonrisas de Bombay. Actualment, l'organització ja té més de 5.000 persones treballant i diversos projectes que van més enllà de l'índia, arribant a Bangladesh o el Nepal.
Sanllorente també ha parlat de les diferències culturals entre l'Índia i el món occidental, i ha considerat que "a occident no se'ns ven una idea real del que és l'Índia". Per exemple, diu que a Bombay és una ciutat de contrastos on hi ha "la casa més cara del món envoltada de barraques". Tanmateix, posa èmfasi en el fet que les coses, al final, no són tan diferents d'un lloc a l'altre: "no he vist a ningú de Torre Baró casar-se amb algú de Pedralbes", ha posat d'exemple. També ha destacat que a Barcelona, fa un any, "s'estaven fent amputacions per pidolar".
Per altra banda, Sanllorente, que des de petit havia tingut clar que volia ser periodista, ha explicat que a l'Índia ha fet "més periodisme que el que faria havent treballat de periodista aquí".
Cançons del Llapis de Memòria d'en Jaume Sanllorente
- 'Fills del mar', Miquel Abras. El recorda al seu fill d'acollida, aquan va arribar per primera vegada a Barcelona i es va sorprendre molt perquè va conèixer el mar. "Ser pare adoptiu no és solidaritat", ha puntulitzat.
- 'El pi de formentor', Ma del Mar Bonet. És la cançó que el reconforta: "L'arbre resta allà, ferm, malgrat que vinguin tempestes".
- 'Tu despedida', Mónica Molina. Cançó que descriu com va viure la mort de la seva mare, a la qual va perdre amb tan sols 19 anys. A l'Índia diu que viuen la mort "de manera natural i envejable per occident". "Em demanaven l'àlbum de fotos del funeral de la meva àvia", ha recordat.
- 'Caure no feia mal', Joan Dausà i Santi Balmes. Li agrada la cançó perquè li recorda a la seva infantesa i a la seva àvia, a qui estava "molt unit".
- 'Des Rangila', Mahalakshmi Iyer. Li agrada perquè parla de l'Índia, "dels colors i dels seus paisatges".
- 'Confieso', Kani Garia. La melodia el fa pensar en el seu pare, el qual considera "el far" de la seva vida.
- 'Show Me Heaven', Maria McKee. És "la cançó que m'ha acompanyat sempre", ha sentenciat, ja que ha sonat en diversos "moments claus" de la vida de Sanllorente.
- 'Red Red Wine', UB 40. El transporta als seus anys d'adolescència i a les primeres vegades que va anar a la discoteca, a Anglaterra.
El programa
El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per en Jordi Manau, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci"
