Política

Catalunya: 48 escons clau per arribar a Moncloa

La diferència d'escons entre PSC i PP a Catalunya ha sigut històricament decisiva, mentre els independentistes poden tenir la governabilitat a les seves mans

Els candidats a les Eleccions Generals aldebat de TV3 i Catalunya Ràdio. / Jordi Play

La història dels darrers 35 anys indica que el Partit Socialista només ha pogut governar Espanya quan ha aconseguit arrencar, com a mínim, 10 escons de diferència respecte al Partit Popular en territori català. Cada vegada que la diferència s'ha reduït per sota d'aquesta xifra, han sigut els populars els qui han arribat a la Moncloa, i fins i tot l'any 1996 van fer-ho malgrat que la distància a favor del PSC a Catalunya va ser de 11 diputats. En les eleccions d'aquest 23 de juliol els socialistes esperen tenir una victòria contundent a Catalunya que doni impuls a Pedro Sánchez, compleixi amb aquesta tendència, i el mantingui al capdavant de l'executiu espanyol. Els 48 escons catalans, però, també poden ser rellevants si l'aritmètica que sorgeixi de les urnes torna a posar la governabilitat d'una eventual majoria progressista en mans de partits independentistes.

PSC: tornar a guanyar 15 anys després

Si una cosa tenen coll avall tots els partits que concorren en aquestes eleccions és que el PSC serà la força més votada i amb més escons a Catalunya aquest 23-J. Totes les projeccions apunten que serà la candidatura de l'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la que obtindrà més suports i que el partit socialista tornarà a guanyar a Catalunya 15 anys després. Els socialistes s'havien imposat històricament en totes les eleccions generals des de la restauració democràtica - fins i tot mentre Jordi Pujol governava a plaer a la Generalitat -, però aquesta hegemonia va trencar-se l'any 2011, en un parèntesis que han anat omplint Convergència i Unió (2011), En Comú Podem (2015 i 2016) i Esquerra Republicana (2019). Ara el PSC aspira a recuperar el terreny perdut i evocar l'escenari de l'any 2008, el de la seva darrera victòria, quan després de la primera legislatura de José Luís Rodríguez Zapatero va obtenir el seu millor resultat històric de la mà de Carme Chacón, amb 25 diputats que van ser fonamentals per superar al PP al conjunt d'Espanya. En aquesta ocasió, després de 5 anys de mandat de Pedro Sánchez, els socialistes esperen donar un salt prou important a Catalunya per contrarestar les males projeccions que acumulen en altres parts de l'Estat.

Per aconseguir-ho, el PSC ha fet una campanya centrada en reclamar la concentració de tot el vot progressista per poder-se imposar al PP d'Alberto Núñez Feijóo i evitar que una possible aliança entre els populars i Vox tingui una majoria suficient per governar. Els socialistes han convertit la por a la ultradreta en el seu principal argument advertint, entre d'altres qüestions, del risc que torni a incrementar la tensió política a Catalunya. Tot i així han esquivat convertir la gestió del conflicte independentista en un tema central: el PSC reivindica la diferència política amb el 2017 però evita fer bandera de les principals mesures que ha acordat aquesta legislatura, com la concessió dels indults o la derogació del delicte de sedició.

Independentisme: governabilitat, bloqueig o front

Els partits independentistes han sigut essencials fins ara per la presidència de Pedro Sánchez: ho van ser tant ERC com el PDECAT en la moció de censura que el va fer arribar a Moncloa, i ho han estat els republicans al llarg d'aquesta legislatura per garantir-li l'estabilitat. Els pronòstics de tots els sondejos auguren que si el candidat socialista pot renovar el seu mandat tornarà a necessitar els vots independentistes, i en la mesura que s'allunyi de la majoria absoluta necessitarà més aliances que les que ha tingut els darrers 4 anys: Esquerra, però també Junts i la Cup, poden veure's en la disjuntiva de facilitar un nou govern d'esquerres o generar una possible situació de bloqueig.

Esquerra Republicana ha tret pit de la negociació amb el govern espanyol durant aquesta legislatura i aposta per continuar pel mateix camí si l'aritmètica li permet seguir sent influent. Els republicans volen donar continuïtat a la taula del diàleg, i han afegit el traspàs complert de Rodalies i la millora del dèficit fiscal com a condicions per a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. Unes exigències que Junts per Catalunya ha criticat: la candidatura de Míriam Nogueras assegura voler posar un preu més elevat als socialistes. El partit de Carles Puigdemont es debat entre aprofitar la possible influència que puguin tenir i rebutjar qualsevol investidura encara que això impliqui una repetició electoral, un debat que també es planteja la CUP si consolida la seva presència a Madrid.

El paper dels partits independentistes serà ben diferent, però, si finalment és el Partit Popular qui té capacitat de formar govern. Esquerra, Junts i CUP han apel·lat a fer un front davant la possible arribada de la dreta i l'ultradreta a Moncloa. Només el Pdecat, que busca fer-se un forat en solitari al Congrés, ha afirmat que negociarà també amb Núñez Feijóo si arriba a la presidència.

La legislatura catalana, en el punt de mira

Els resultats electorals d'aquest 23-J també poden condicionar el tram final de la legislatura catalana. El president Pere Aragonès ha manifestat la seva intenció d'esgotar tot el mandat i no convocar eleccions fins al primer trimestre de l'any 2025, però tots els partits estan pendents de veure els suports que obté Esquerra Republicana per pressionar per un possible avançament electoral. Les eleccions municipals no van ser positives per als republicans, i un altre mal resultat afebliria la posició del govern de la Generalitat, que ja es troba en minoria des de fa gairebé un any.

LLEIDA, 12/07/2023.- El cap de llista d'ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián (i), participa en un actoe de campanya amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès (d). EFE/ Alex López

LLEIDA, 12/07/2023.- El cap de llista d'ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián (i), participa en un actoe de campanya amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès (d). EFE/ Alex López / Alex López

Sumar i Vox, la pugna d'escons dels dos possibles socis minoritaris

Més enllà de la pugna entre el PSOE i el PP, els seus dos possibles socis de govern, Sumar i Vox respectivament, també reclamen obtenir un bon resultat a Catalunya per poder condicionar els governs de Sánchez o Feijóo i fer-los virar cap als seus postulats. Sumar insisteix que la presidència de Pedro Sánchez haurà de sostenir-se en un nou govern de coalició que només serà possible si Yolanda Díaz obté un bon resultat. Aquestes dues formacions antagòniques es disputen molts escons arreu d'Espanya, especialment en les circumscripcions més petites, on la batalla per quedar en tercera posició és vital per obtenir-hi o no representació. A Catalunya, els comuns veuen clau mantenir l'escó que van aconseguir l'any 2019 a Girona perquè no vagi a parar a un dels partits de la dreta i contribuir a ampliar la diferència entre els dos blocs.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00