Esteve Plantada: "A Catalunya només dues persones poden viure de la poesia, Josep Pedrals i Enric Casasses"
El poeta granollerí ha connectat el seu Llapis de Memòria
Llapis de Memòria de l'Esteve Plantada
55:56
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1689867057067/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Esteve Plantada és poeta, periodista, crític de cinema, professor universitari i director del Nou Congrés de Cultura Catalana. Amb tan sols 17 anys, va guanyar el Premi de Poesia Amadeu Oller, convertint-se en un dels artistes més joves en aconseguir el guardó.
La poesia va entrar a la vida de Plantada un dia que la seva mare va arribar a casa amb un llibre que li havien recomanat. "El vaig devorar", ha recordat Plantada i, des de llavors, sempre ha tingut una passió viva pel món de la lectura. Amb 14 i 15 anys, ja va començar a escriure poesia, però "mai vaig pensar que hi hauria un públic potencial per llegir-me". De fet, va ser gràcies a l'impuls de la seva mare que es va presentar al concurs de poesia Amadeu Oller. Des d'aquell moment, Plantada ja acumula més de cinc premis de poesia a les seves vitrines.
"Hi ha tants lectors de poesia com poetes, el públic és molt reduït", ha lamentat Plantada, que ha dit que "això va molt bé per l'ego". Certament, diu que només dues persones a Catalunya poden viure de la poesia: en Josep Pedrals i l'Enric Casasses. Precisament, un dels temes que més el preocupen i pels quals vol lluitar, és per la preservació de la llengua i la cultura catalanes. "Està fatal i no tenim presència", ha denunciat.
Cançons del Llapis de Memòria d'Esteve Plantada
- 'Focs artificials', Antonia Font. Plantada ha confessat que li agrada tot el disc "de cap a cap". "No ha hi una sola cançó que no m'agradi", ha matitzat, i la de Focs Artificials, és la seva preferida.
- 'Via Chicago', Wilco. "Wilco és el meu grup de capçalera", ha sentenciat. El poeta ha afegit que li agrada la mescla d'avantguardisme i sons clàssics que té. Ha rememorat que, quan va fer 40 anys, va anar a Chicago, i va entrar a la ciutat escoltant aquesta cançó.
- 'Manela, no vull currar per vostè', La Ludwig Band. H destacat aquest grup català perquè "tenen aquella cosa que els fa diferents de tots", a més de fer-lo connectar amb l'univers de Pau Riba, Sisa, i amb el folc rock americà.
- 'There she Goes, My Beautiful World', Nick Cave. Plantada ha fet sonar aquesta cançó perquè diu que "l'empodera" i que, alhora, el connecta al seu univers de joventut dels anys 90.
- 'C'est beau la vie',', Catherne Denef i Benjamin Biolay. Una de les cançons de la pel·lícula francesa 'Potiche', una de les que més li agraden tant a ell, com a la seva família (filles incloses!).
- 'If you wanna', The Vaccines. Transporta al poeta a l'estiu previ a tenir la seva primera filla, i per tant l'associa a l'optimisme vital d'estar a punt de viure "una gran cosa".
El programa
El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per en Jordi Manau, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
