Dotze dies vivint en una placenta artificial
El projecte, liderat per investigadors catalans, pretén salvar la vida de prematurs extrems
La placenta artificial rodejada d'aparells mèdics / Fundació la Caixa
Barcelona
Dotze dies vius, amb bon estat fetal, a la placenta artificial desenvolupada pel BCNatal, integrat pels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu de Barcelona.
"És una fita molt important", ha destacat el director del BCNatal i líder del projecte, el doctor Eduard Gratacós, a la presentació dels resultats de la primera fase del projecte. La iniciativa està pensada per als nadons "ultraprematurs", els que neixen amb sis mesos o menys de gestació. Només a Europa se'n registren 25.000 a l'any. Entre els nascuts a les setmanes 25 o 26, la mortalitat ronda el 20%. Per sota, a les setmanes 23 o 22, entre el 75 i el 90%. Molts dels nounats que sobreviuen pateixen greus seqüeles de per vida.
Replicar l'úter matern
Tot i els avenços tecnològics dels darrers anys, la ciència encara no ha aconseguit millorar aquests resultats. Abans dels sis mesos de gestació, òrgans del fetus com ara els pulmons, els digestius o el cervell estan poc desenvolupats i no funcionen correctament fora de l'úter.
L'equip de BCNatal treballant al quiròfan / Fundació la Caixa
L'equip de BCNatal treballant al quiròfan / Fundació la Caixa
"L'objectiu és enganyar la natura: treure el fetus de la mare i que segueixi vivint, com un fetus, en un entorn que sigui tan semblant com sigui possible a l'úter del qual surt", explica el doctor Gratacós. "I això és molt difícil".
El primer engany es produeix en la transició del fetus de la placenta materna a la placenta artificial. "Cal desconnectar i reconnectar el cordó umbilical d'un entorn a l'altre, canulant uns vasos sanguinis minúsculs, en un procediment que ha de ser ràpid i delicat", detalla la doctora Elisenda Eixarch, coordinadora del projecte. "És imprescindible que el cos no percebi el canvi, perquè sinó el cordó interpreta que el nadó ja ha nascut i es tanca", ha afegit.
També cal 'fabricar' el líquid que albergarà el nadó perquè sigui el més semblant possible al líquid amniòtic i assegurar que arribin al fetus els nutrients i hormones que necessita per madurar-lo, així com l'oxigenació. I poder monitoritzar-ho tot permanentment.
Més de 50 ovelles com a banc de proves
En aquests dos anys i mig, des de l'inici del projecte, la placenta artificial s'ha provat en més de 50 casos de fetus d'ovella, tres dels quals han aconseguit la supervivència en bon estat fetal a 12 dies. Després, els animals van ser sacrificats.
Després d'aquesta primera fase, finançada amb 3,35 milions d'euros aportats per la Fundació la Caixa, en comença una segona (dotada amb 4,3 milions d'euros més) que intentarà ampliar la supervivència de 12 dies a quatre setmanes.
"Es tracta de moure el punt teòric del naixement i mantenir-lo quatre setmanes en aquesta placenta artificial, de manera que podríem reduir la mortalitat i les seqüeles a menys de la meitat, d'una manera radical, així que el benefici seria immens", segons Gratacós.
L'equip del BCNatal a la roda de premsa / Fundació la Caixa
L'equip del BCNatal a la roda de premsa / Fundació la Caixa
La previsió més optimista dels científics és que en dos o tres anys puguin començar els assajos clínics amb humans, en casos molt concrets i sempre en naixements de prematurs extrems, mai amb embrions, segons han assegurat els responsables del projecte.
Altres projectes al món
A banda del CaixaResearch Placenta Artificial, en aquests moments només hi ha quatre grups al món que han desenvolupat models experimentals amb avenços significatius: un a Filadèlfia (EUA), un altre a Michigan (també als Estats Units), un tercer que el lidera un consorci de Austràlia i Japó i, finalment, una cambra a Toronto (Canadà).
El més avançat és el de Filadèlfia, que ja ha aconseguit supervivències de 28 dies a la placenta artificial.
Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.
