La ultradreta independentista que pot governar a Ripoll: "Els nens marroquins es pregunten si hauran de marxar del poble"
La majoria de grups municipals es plantegen cedir l'alcaldia a Aliança Catalana per posar el partit xenòfob "davant del mirall"

Sede de Aliança Catalana en Ripoll, con el cartel electoral de Sílvia Orriols. / Andrea Villoria

Barcelona
L'entrada a Ripoll és el reflex d'un estat d'ànim. La carretera que condueix a aquest poble de muntanya d'11.000 habitants al Prepirineu català continua congelada a la nit de les eleccions. A tots els fanals de la C-17, la carretera que dona accés al municipi, continuen penjats els cartells d'Aliança Catalana, un partit d'ultradreta i independentista, que per primera vegada pot governar aquesta capital de comarca, coneguda com el bressol de Catalunya'.
En aquests cartells es llegeix 'Salvem Ripoll'. Sobre un fons blau, una cara amb nom i cognom: Sílvia Orriols, una administrativa de 38 anys, ultracatòlica, segons el seu entorn, desconeguda fins ara fora de Ripoll. Diumenge, la seva candidatura va guanyar per majoria a totes les meses electorals. Avui, al carrer, els murmuris de qui intenta entendre què ha passat, exploten als bars i a les cases.
"Hòstia, què hem fet? Què hem votat?", se'n penedeixen alguns. De l'èxit del partit ultra, se'n sorprenen els veïns i la mateixa candidata: "Preveiem un creixement, però ni en els nostres millors somnis hauríem imaginat ser primera força i desbancar els partits tradicionals", explica en una conversa amb la SER. Orriols, encara avui, treu pit de ser l'única que candidatura "que parla d'immigració i independència", una fórmula, amb què ha captat vots, principalment de Junts, que governava des de fa més d'una dècada.
La fractura de la victòria ultra al bressol de Catalunya: "Els nens es pregunten si han de marxar de Ripoll"
24:40
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
"Ha sabut tenir un discurs d'extrema dreta sense ser percebuda com a extrema dreta"
L'oposició admet que per no voler fer-li el joc, potser no han sabut explicar que aquesta veïna, per independentista que fos, també és ultradretana. "És una persona ultracatòlica que persegueix un postulat totalment personal, el de fer una croada; per això es dirigeix únicament al col·lectiu magribí i musulmà", assegura la candidata d'Esquerra Chantal Pérez. "Ha sabut tenir un discurs d'extrema dreta sense ser percebuda com a extrema dreta", afegeix el candidat de la CUP, Dani Vilaseca que adverteix que "s'està polaritzant que uns són els bons i els altres són els dolents". "Ha fet servir un discurs molt populista: la meitat del que diu és mentida i l'altra meitat són coses que no pot fer des de l'Ajuntament", apunta Manoli Vega, de Junts.
Orriols nega la més gran. Assegura que "no és d'extrema dreta" sinó que "és de sentit comú" i contrària al "fanatisme islàmic". Tot i que algunes veus li queden transcendència, l'auge d'Orriols no s'explica sense el pòsit que va deixar a Ripoll els atemptats de Barcelona i Cambrils, els terroristes dels quals es van criar a Ripoll. Es tracta d'una "cicatriu que no es tancarà mai", segons Vilaseca, i que la candidata d'Aliança Catalna s'ha dedicat a explotar. "Si hi havia punts de sutura que no estaven ben suturats, ella ha aprofitat, ficant el dit a la ferida, criminalitzant tot el col·lectiu musulmà, fent-los culpables de tot el que ha passat", afegeix Enric Pérez, el candidat del PSC.
"Ens agradava viure a Ripoll, ara no sabem que esperar"
La fractura social que ha agreujat el resultat electoral ja té ressons entre els més petits a escoles i instituts: "Nens i nenes pregunten: què passarà amb nosaltres? Haurem d'anar-nos-en de Ripoll? Per què no ens volen?", assegura Vilaseca, que és mestre a l'institut públic. El mateix passa entre els pares, expliquen altres veïns: "els nens pregunten als pares si els marroquins hauran d'anar-se'n del poble".
A la comunitat musulmana, inevitablement, el resultat a les urnes ha despertat temors. "Abans ens agradava molt viure a Ripoll, però ara no sabem què esperar del nostre futur", explica Mounia que fa sis anys que viu a la capital del Ripollès. "Els musulmans tenim por amb la Sílvia. Temem que no ens deixin treballar amb el vel, que no ens deixi demanar ajudes socials, ens impedeixi empadronar-nos al municipi i impedeixi que els nens vagin junts a l'escola", admet.
Des de la comunitat islàmica de Ripoll intenten aplacar algunes d'aquestes pors: “La mesquita no la pot tancar mentre seguim complint la normativa”, assegura per telèfon Ali Yassin. En quatre anys, confia que el resultat es reverteixi: “La majoria dels nostres fills tindran 18 anys, nacionalitat i dret a vot, i veurà com canvien les coses”.
Ara què?: una decisió d'alta política a un poble de muntanya
Amb aquesta tempesta perfecta de teló, tots els veïns es pregunten el mateix: “Ara què?”. Els grups, que s'oposen a Orriols, tenen dues opcions: deixar governar la ultradreta o conformar un govern de concentració per evitar "per principis democràtics, que l'extrema dreta posi les mans al poder", com demanen els cupaires. En contra del que opinen els anticapitalistes, la majoria de grups s'inclina per deixar via lliure Orriols "per posar-la davant del mirall", repeteixen molts.
"Que la gent vegi que no poden complir el que van dir, si tenen capacitat o no per governar i com se'n ressent el poble", reflexiona la republicana Chantal Pérez. "Apartar-la pot generar un efecte rebot i que, com a Badalona, en les eleccions vinents tregui majoria absoluta; així que creiem que la manera de frenar-la és que la gent la conegui més a fons i vegi del que és capaç", conclou.

Andrea Villoria
Periodista especialitzada en informació judicial, policial i d'emergències. Ha treballat a les redaccions...