"Amor, soc al·lèrgica al semen"

Barcelona

L'al·lèrgia al semen es produeix per hipersensibilitat a alguna de les proteïnes que conté el fluid seminal, normalment la denominada PSA.

És una resposta immunitària poc prevalent, no se sap a quantes persones afecta. El doctor Jaume Martí Garrido, al·lergòleg de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha explicat a la Cadena SER que "abans de decantar-nos per una al·lèrgia al fluid seminal, primer hem de descartar altres possibles causants implicats en el coit com el làtex, els lubricants espermicides o també medicaments o algun aliment ingerit".

L'al·lèrgia al fluid seminal es pot manifestar de manera molt diversa. Hi ha un ampli ventall de símptomes i també de graus de gravetat. "Des d'una pruïja local, vaginal, a una reacció anafilàctica, que inclou nàusees, vòmits, picor, urticària, sensació d'ofec, pèrdua de consciència i fins i tot hipotensió. En aquests casos estem parlant d'un veritable xoc".

Reaccions de tota mena

Per tot això, no és fàcil establir-ne el diagnòstic: primer perquè cal identificar molt bé que la causa de l'al·lèrgia sigui el líquid seminal i també perquè, probablement, en la majoria dels casos les reaccions no siguin importants i les pacients ni tan sols consulteu amb el metge.

"Quan la reacció és lleu, els símptomes solen desaparèixer per si sols. Quan és una mica més fort, i apareixen ronques vermelles o urticària, cal tractar-les amb antihistamínics o corticoides. I si la reacció és greu (dificultats per respirar, pèrdua de consciència, baixada de tensió arterial) cal administrar adrenalina. Aquests són els casos que arriben als hospitals", explica el doctor Martí Garrido.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Si una dona és al·lèrgica a la proteïna, qualsevol via de contacte –oral, vaginal o anal– pot desencadenar una resposta immunitària.

Afecta les dones

A la medicina hi ha poques veritats absolutes i no es pot descartar que un home tingui una reacció al·lèrgica al fluid seminal d'un altre home. Però, en general, no serà així. "La immensa majoria de les afectades seran dones per una raó química: tots els homes tenen les mateixes proteïnes al semen, no varia d'un home a un altre, i no es pot ser al·lèrgic a una proteïna que tens al cos. Per això, difícilment trobarem un home hipersensible al semen. Si passa, probablement serà un d'aquests casos en què la causa de la reacció immunitària és qualsevol altre element que s'hagi incorporat al joc sexual (un lubricant, preservatiu, joguina...)".

Un altre aspecte a tenir en compte és que per desenvolupar una hipersensibilitat a una substància hi ha d'haver hagut un període previ de tolerància. És molt estrany tenir al·lèrgia amb un primer contacte, passa bàsicament amb alguns fàrmacs i poca cosa més.

Homes i gossos

Tot i això, hi ha una circumstància que durant un temps va desconcertar els metges fins que van trobar la causa. Els arribaven dones amb una reacció al·lèrgica al semen en un primer contacte sexual, una cosa altament improbable. Totes tenien o havien tingut un gos mascle.

Els gossos, a la pròstata, tenen una proteïna anomenada cal·licreïna prostàtica molt similar a una proteïna que tenen els homes també a la pròstata, la PSA (que també és un marcador oncològic), que sol ser la causa de l'al·lèrgia al fluid seminal. Ambdues proteïnes comparteixen més del 70% de la composició.

"Si alguna dona desenvolupa l'al·lèrgia a la primera relació sexual hem de sospitar que el sensibilitzant primari no ha estat el líquid seminal de la seva parella, perquè és la primera vegada que té contacte, sinó que hem de preguntar si té un gos mascle, ja que és possible que s'hagi tornat al·lèrgica per l'orina de l'animal, amb una mala sort que ha tingut després una reacció al líquid seminal humà", aclareix el doctor.

Irene: "Em preocupa no poder ser mare"

Un d'aquests casos de l'al·lèrgia al semen és Irene. Amb 18 anys, ella i la seva parella van decidir començar a utilitzar l'anell vaginal com a mètode anticonceptiu, deixant enrere el preservatiu. Després d'aquest canvi va començar a patir inflamacions a la zona vulvar després dels coits: "Em pensava que era al·lèrgica a l'anell vaginal", explica Irene. Ho va comentar a la seva ginecòloga i aquesta va descartar que fos per l'anell: havia de ser el semen de la seva parella.

Aleshores, el dubte que va planejar sobre Irene era si la seva al·lèrgia venia només del semen del seu xicot, o si això li passaria amb totes les futures parelles sexuals. La ginecòloga no va saber donar-li una resposta, i només li va saber dir "que en futur ja ho veurien".

Anys després, i ja amb una altra parella, Irene va descobrir que la seva al·lèrgia es repetia. Ara, amb 30 anys, conviu amb normalitat amb aquesta circumstància, però no amaga que us preocupa que si en algun moment vol ser mare, el procés per quedar-se embarassada serà dolorós: "Si en el futur vull ser mare, el semen em provocarà al·lèrgia cada cop que tingui sexe".I el que és pitjor, cada vegada s'arrisca a generar una reacció més greu.