Identificar tots els catalans desapareguts en fosses comunes costaria 1.400 anys

Barcelona

Durant aquests últims dos anys, en el període 2020-22, el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha fet 264 exhumacions de persones desaparegudes en fosses comunes durant la Guerra Civil. En el marc del Pla de fosses també s'ha retornat les restes identificades de 10 d'aquests individus a les seves famílies. Alfons Aragoneses, director general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Drets i Memòria, valora molt positivament aquestes dades: "exhumem més i documentem i identifiquem millor les exhumacions", detalla a SER Catalunya. Tot i això, a dia d'avui hi ha 6.927 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes; és a dir, que al ritme d'exhumacions actual, es tardaria 1.400 anys a identificar i retornar a totes aquestes famílies les restes dels catalans desapareguts en fosses comunes.

Per a l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, la inversió en matèria de memòria històrica és insuficient. Carles Vallejo, president de l'entitat, reivindica "recursos per a identificar i dignificar els cossos exhumats". Una petició que també es fa seva el Síndic de Greuges de Catalunya. Jaume Saura, adjunt de la Síndica, lamenta que "la cerca i exhumació de cossos no ha estat una prioritat dels successius governs de la Generalitat", tot i que reconeix que "s'ha millorat respecte fa una dècada".

Dècades de cerca infructuosa

Fa deu anys, famílies com les d'en Salvador Vidal, que busca el seu avi desaparegut en una fossa, no tenien recursos per a trobar els seus parents i topaven amb el mur de les administracions. "Vam iniciar el procés, però no hi va haver cap resultat. Per al meu pare, trobar l'avi significaria tancar una porta que sempre ha estat oberta", diu. Ara, amb els mètodes que hi ha a l'abast, no descarta reprendre la cerca.

La Generalitat reconeix que l'objectiu no és identificar a tothom: moltes de les restes que es troben són de joves que no van deixar descendència o de maquis d'altres països amb qui no es pot comparar l'ADN. És per això que Vallejo demana una "gran campanya de publicitat" per a crear un banc de dades genètic amb familiars de persones desaparegudes tant de l'estat espanyol com francès.