La Sareb té mes de 13.000 pisos a Catalunya

Barcelona

El conseller de territori ha enviat una carta a la ministra de transports, mobilitat i agenda urbana, Raquel Sánchez on li demana parlar "el més aviat possible" del mecanisme concret que el govern aprovarà en el Consell de Ministres de demà per mobilitzar aquests actius procedents del rescat bancari. Fa temps que la Generalitat demanava al govern espanyol el traspàs d'aquests pisos, promocions i solars "per a augmentar el reduït parc d'habitatge social existent i també com a mecanisme de retorn a la societat del capital aportat pels ciutadans" a la Sareb, que és l'ens publicoprivat que gestiona aquests immobles.

Juli Fernández remarca en la seva carta a la ministra que "en els darrers temps que s'havien intensificat els contactes" entre els dos executius i la Sareb per avançar en aquesta línia i ara els "neguiteja" que el president espanyol hagi anunciat en un acte de partit un mecanisme que encara no coneixen i no s'ha pactat amb la Generalitat, que és qui ha de "planificar, gestionar i executar" les polítiques d'habitatge social a Catalunya, juntament amb les administracions locals.

Esquerra republicana de Catalunya ja acusava aquest matí al president Sánchez de fer electoralisme i li recordava que fa uns mesos el PSOE va rebutjar al congrés dels diputats una proposta dels republicans i de Podemos que buscava aquest mateix objectiu.

Més de la meitat dels pisos de la Sareb a Catalunya estan a la província de Barcelona

Segons les dades públicades a la web de la Sareb, una societat participada al 50'1% per l'estat i que es va crear al 2012 per gestionar les hipoteques tòxiques comprades als bancs rescatats, a Catalunya gestionen 13499 habitatges, 1751 obres en curs i 2872 sòls urbanitzables. Del total de pisos, 6997 estan a la província de Barcelona, 3010 a Tarragona, 1776 a Girona i 1716 a Lleida. 2 de cada 10 d'aquests pisos estan en venda i un altre 11 % ja està cedit o bé a la Generalitat o bé als ajuntaments on estan ubicats, que els ofereixen a persones amb pocs recursos que paguen un lloguer reduït. La resta estan en situacions diverses: o la Sareb encara no té jurídicament la propietat, o bé els habitatges estan ubicats a zones amb poca demanda o necessiten reformes importants abans de poder acollir a una família.