Un seminarista a Lleida en vuit anys
Entrevista a l'Aquí Lleida al bisbe Salvador Giménez en què abordem el problema de la manca de vocacions per al sacerdoci
Un moment de l'entrevista als estudis de Ràdio Lleida al bisbe de Lleida, Salvador Giménez.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Lleida
Salvador Giménez fa vuit anys que va ser nomenat bisbe de Lleida. Com explica a l'entrevista a l'Aquí Lleida de Ràdio Lleida, en aquests anys de bisbe a Lleida "només he tingut un seminarista, i no de Catalunya, sinó de Mèxic. Va venir a fer un Erasmus aquí a Lleida, va fer la carrera de Dret, i després es va incorporar al Seminari d'aquí... ja fa prop de 6 anys. Ara serà ordenat diaca al juny vinent i prevere o mossèn, potser al novembre o al desembre".
Preocupació
Reconeix Giménez que la falta de vocacions és "la gran preocupació del Papa i dels bisbes actuals".. Si es compara amb quan ell mateix va entrar al seminari, a València, als anys 60.. "erem 850 nois, nens i adults". I ara a Lleida es parla d'un en vuit anys que porta de bisbe a Ponent i, a més, de fora. I és que, com reconeix a l'entrevista, "No hi ha vocacions aquí". I afegeix: "Quan parlo amb famílies i pares sempre els dic el mateix: jo crec que estem cecs i això és una malaltia -potser una petita malaltia, però malaltia al cap i a la fi, de la família cristiana. Si avui un noi de 15 a 18 anys li diu al seu pare: "vull anar al Seminari", el pare de famíila -de família cristiana convencional, s'entèn) li diu "un moment. Primer fes la carrera i després ja t'ho pensaràs". Llavors moltes vegades aquest moment (de fer-se seminarista) no arriba. Perquè els pares cristians volen assegurar un futur bo per al seu fill i pensen que un fotor bo, de capellà... quan som mirall per tot, amb les mal-i-fetes (casos de pederàstia)... i llavors molts pares se senten impel·lits a dir al fill: "compte! Mira on te col·loques!"
Falta compromís
Giménez reconeix que "hi ha molt poques famílies que fomentin o promoguin la vocació del fill al ministeri. Aquest és un motiu. I també la manca d'un compromís total amb els valors de l'Església. "És cert que un no se sorprèn veient Dijous Sant passat a les 12 de la nit, la Processó del Silenci (plena de gent) o la gent que també va fer seguiment de la Processó de Divendres Sant... O sigui, sí, molta gent col·labora i respecta molt la tradició cristiana, però compromís diari, setmanal o mensual és, de veres, que estem descendint".
Afegeix a l'entrevista el bisbe "Jo crec que la consciència cristiana és a la festa, una vegada a l'any, romeries n'hi ha moltíssimes a Catalunya, ermites, moltes, però això de compromès amb els pobres, amb els sacram ents... això ens costa molt més de mantindre-ho".
