No, la teva totebag no ajuda al medi ambient
Un estudi apunta que caldria utilitzar aquestes bosses cada dia durant 54 anys per compensar la petjada ecològica de la seva producció
Una dona camina pel carrer amb una totebag del Festival de Venècia / Edward Berthelot
Barcelona
Que les bosses de plàstic d'un sol ús són dolentes a nivell ambiental és indiscutible i la gran majoria de població n'és conscient. Només un 15% dels consumidors espanyols va a comprar amb aquest tipus de bosses al supermercat. L'alternativa, moltes vegades, són les bosses de roba, conegudes popularment com a totebags. Hi ha tot un mercat al voltant d'aquestes bosses, que ja són un complement a l'hora de vestir: empreses i artistes les fan com a merchandising per publicitar-se, n'hi ha amb frases enginyoses, amb imatges de grups de música, la cara d'escriptores famoses... Fa anys que estan de moda, i per a moltes persones aquestes bosses són part de la seva identitat.
Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) demostra que malgrat tot el relat que s'ha creat al voltant d'aquestes bosses, el seu ús també és perjudicial pel medi ambient. Cada bossa de cotó s'hauria de fer servir 20.000 vegades per compensar l'impacte ambiental de la seva fabricació, i es calcula que cada persona té, de mitjana, entre 5 i 10 totebags a casa seva. El cotó i els teixits barrejats compliquen molt el procés de reciclatge d'aquestes peces, i els experts de la UOC avisen que les empreses les utilitzen per a fer greenwashing, és a dir, per donar una imatge de responsabilitat amb el medi ambient que no concorda amb la realitat.
Juan Carlos Gázquez-Abad és professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i adverteix que el greenwashing està consolidat com a pràctica empresarial: "fer creure que ets una empresa preocupada pel medi ambient quan realment les teves accions no es corresponen amb això", assegura. I afegeix: "el plàstic tenim clar que és dolent, però el que s'està utilitzant com a substitutiu no té benefici ecològic clar, el cotó no és aquest material", remata.
Greenwashing: semblar ecològic sense ser-ho
El cotó és, segons l'Environmental Justice Foundation, "el cultiu més brut" per la despesa d'energia, aigua i pesticides que requereix. Cristian Castillo, professor d'Estudis d'Economia i empresa de la UOC, recorda que "el cotó necessita molta aigua i molta gent no és conscient de tot el que implica la gestió residual d'aquest material. Aquestes bosses, habitualment, no van a dipòsits tèxtils per fer-ne un tractament, sinó que es llencen al rebuig", apunta. A tot plegat cal afegir que les parts impreses de les totebags - on van les fotografies, els logotips o les frases - no es pot reciclar de cap manera, perquè són impressions PVC que no es poden descompondre de cap manera. Per reciclar una totebag cal retallar la part impresa, fet que impedeix un reciclatge complet. Segons Castillo, la opció més sostenible serien les bosses reutilitzables de plàstic.
Un estudi de Harvard encarregat per Greenpeace va analitzar les publicacions a les xarxes socials d'empreses de cotxes, avions i navilieres per veure com s'utilitzava la sostenibilitat i el canvi climàtic com a posicionament estratègic de marca, malgrat ser indústries altament contaminants responsables de gran part de les emissions de combustibles fòssils arreu del món. Les conclusions deien que aquestes companyies es blinden amb màrqueting de les possibles crítiques a les que estan exposades.
Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...
