Dialla Diarra: "La mutilació genital fa malbé la salut de la dona, la seva llibertat i els seus drets"

Banyoles

La banyolina Dialla Diarra fa 17 anys va fundar l'associació Legki Yakaru, que té per objectiu acabar amb la mutilació genital femenina al país dels seus ancestres, Mali, i en general, en tots els països on aquest acte de violència extrema contra les dones encara és vist com un acte cultural.

En una entrevista de la Meritxell Comas al Diari de Girona explicaves que tu no et vas adonar del que t'havien fet fins que van néixer les teves filles. Com va ser aquest moment?

Allà està normalitzat aquest tema. Per tant, jo pensava que totes les dones del món havien passat per això. Però quan vaig tenir la nena, li vaig preguntar a la meva cosina què havia de fer per mutilar-la. I ella em va dir que tanqués la boca. I així ho vaig fer.

A partir d'aquí és quan t'adones que es tracta d'una pràctica no permesa?

Van passar 4 o 5 anys fins que vaig tornar a sentir a parlar sobre aquest tema. Va ser quan una meva amiga va tenir el seu fill per cessaria. Em va dir que no podia tenir el part normal per l'ablació. Quan vaig arribar a casa li vaig preguntar al meu marit què volia dir mutilació genital i ell m'ho va explicar amb molt de detall. Això em va fer recordar moments amb la meva àvia, que era mutiladora. I aquí vaig veure que la comunitat no deia res, però que s'estava fent una cosa molt mal feta.

I quan va ser que vas decidir formar una associació per lluitar contra aquesta pràctica?

Va ser més tard. Quan va morir el meu marit, vaig anar al meu país a visitar la meva família i li vaig preguntar a la meva mare. Em va dir "això passa a totes les nenes" i jo li vaig dir que no, que a Europa no passava. Al cap d'un temps em va preguntar: "si les dones europees fan la seva vida normal, perquè no ho podem fer nosaltres també?". I a partir d'aquí, vam començar a treballar en aquest sentit.

Està costant?

Moltíssim. El meu objectiu amb l'associació era empoderar les dones i lluitar en contra de la pràctica de l'ablació genital femenina. Vam començar a fer català, castellà i àrab, perquè les dones poguessin sortir de casa, socialitzar i aprendre aspectes culturals i dels nostres països d'origen.

Com reaccionen davant del tema de l'ablació genital?

A les primeres reunions, les altres integrants de l'associació marxaven. No volien sentir a parlar d'aquest tema. Deien que era la nostra tradició i que no s'ha de tocar.

A la quarta reunió, vaig posar un PowerPoint de la mutilació, amb imatges, i tothom em va renyar. Em van dir que la religió no permetria posar dones despullades en una pantalla. Però sí que hi havia tres dones convençudes com jo.

Ara quan en parles, s'entén d'una altra manera? O encara hi ha tabú?

Hi ha moltíssimes dones que volen parlar, però entre nosaltres... Dins la tradició, la cultura, i amb respecte. Amb el PowerPoint, estava creant una barrera de vergonya. Ara es veuen les conseqüències, i fins i tot relacionant el que li passa amb la mutilació. No és tant tabú com abans, per la feina que hem fet des de les entitats i l'administració.

Com actueu?

Quan fem casaments i festes, a mi se'm veu com una professional d'aquest àmbit. Les nenes volen parlar-ho amb mi, fins i tot abans de les seves pròpies mares. Hi ha molta vergonya d'explicar aquestes intimitats. I a partir d'això, nosaltres els hi detallem: quina mutilació hi ha, quins instruments s'han fet servir. Moltes mares només volen saber de quin tipus de mutilació es tracta.

Hi ha diferents tipus de mutilació...

Sí, la mutilació tipus 1 és quan se li treu el caputxó al clítoris per disminuir el desig sexual de la dona. La mutilació tipus de 2, no només treuen la caputxa, sinó també el llavi menor. Això ho fan quan el seu home viatge o migra, perquè la dona no senti res de plaer i així pugui esperar-lo un temps llarg. Ens ha passat a totes. Això per part de la dona, però l'home segurament té una altra dona o una amiga.

El tipus 3 és per guardar la virginitat fins al casament. És extirpació total i després li cusen els llavis de dalt a baix. Només es deixa un forat per la menstruació i l'orina. És una pràctica cruel, s'han mort molts bebès. Però de cares enfora, mai diuen que s'ha mort per això. I la que sobreviu estarà amb dolors i infeccions fins al casament.

Quan detecteu un bebè que se'l volen emportar al seu país per fer-li una ablació és possible evitar-ho?

Ara està regulat. Des que el govern va detectar aquesta problemàtica, ha aplicat un protocol i s'han controlat molts viatges que es feien per dur a terme aquesta pràctica. Però encara és un tema recent: no fa tant, hi havia dones a Banyoles que feien la mutilació. Des del 1980, quan va començar a arribar la migració, fins al 93 i 94, les dones estan mutilades aquí a Catalunya.

Ara hi ha el protocol a sobre i les famílies saben que si ho fan, poden anar a la presó. Però hem de conscienciar que cal deixar de fer mutilació genital perquè fa malbé la salut de la dona, la seva llibertat i els seus drets i no per no anar a la presó.

Tenim molta feina per sensibilitzar, no ho podem fer de manera gratuïta. Necessitem ajuda econòmica. Atenem casos cada dia a cada hora, si cal. A la comunitat, som les ovelles negres, i també amb els professionals d'aquí. Defensem que som professionals dins de la comunitat