"El dret a l'avortament ha estat un dret que o no s'ha garantit o s'ha fet de manera opaca"

Barcelona

El recurs del PP contra la llei de l'avortament aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero el 2010 serà el primer afer que abordarà el nou Tribunal Constitucional (TC) de majoria progressista. Ho farà avui perquè demà el Senat aprovi definitivament la nova llei de l'avortament del govern de Pedro Sánchez. Segons ha informat l'òrgan, el recentment elegit president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha decidit accelerar la resolució dels assumptes que tenen "més antiguitat" així com "més repercussió social i política". Fa dotze anys que el TC té pendent resoldre el recurs sobre la llei de l'avortament.

Un recurs, a quina llei?

L'avortament a Espanya està regulat des de 1985, fins llavors la interrupció de l'embaràs era considerat un delicte. Durant aquests anys, només es va autoritzar entre 1936 i 1938 a Catalunya durant la Segona República.

La primera llei de 1985, del govern de Felipe González, incorporava una sèrie de supòsits i d'excepcions que justificaven interrompre lliurement i voluntàriament l'embaràs. N'hi havia tres: violació, malformació o que la vida de l'embarassada estigués en risc. L'any 2010 el govern de Zapatero va modernitzar i ampliar la llei de l'avortament amb dos punts clau:

1. Eliminar els supòsits i excepcions i prioritzar els terminis de la gestació. Fixava l'avortament lliure en la setmana catorze, encara que també es podia avortar més endavant si es trobaven anomalies en el fetus o hi havia risc per l'embarassada. Això sí, entre que es demanava l'avortament i es practicava, havien de passar tres dies de reflexió i s'havia d'informar la dona dels permisos de maternitat que podia utilitzar.
2. Els menors a partir dels setze anys no necessiten permís dels pares o els tutors legals.

Aquesta llei és la que va recórrer el PP i que està pendent de la sentència que avui començarà a redactar el Tribunal Constitucional.

Tanmateix, aquesta ha estat reformada en diverses ocasions. L'any 2013 es va arribar a aprovar al Consell de Ministres la controvertida Llei Gallardon, que plantejava retrocedir en drets abans dels anys 80. L'any 2015 Rajoy acabaria aprovant una reforma més suau però més restrictiva que la de Zapatero, que tornava a imposar per a les menors de 16 i 17 l'autorització dels pares per poder avortar.

Ara, el govern socialista torna a reformar la llei de l'avortament per recuperar l'autonomia de les noies de 16 i 17 per poder avortar sense permís patern i, a més, per garantir que totes les dones que vulguin fer-ho puguin a través de la sanitat pública. I és que, 35 anys després encara hi ha professionals que es neguen a practicar-ne per raons ideològiques. Això provoca que en algunes comunitats autònomes, en les que menys oferta d'hospitals hi ha, el dret no estigui garantit.

"L'avortament no s'ha garantit"

Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius de Catalunya, celebra la nova llei perquè considera que la mesura de "les noies de setze anys és imprescindible". Recorda que encara que "la majoria de noies van acompanyades de les seves mares a avortar, no podem deixar soles a les noies que estan en una situació de més vulnerabilitat".

"En realitat, el dret a l'avortament ha estat un dret que o no s'ha garantit o s'ha fet de manera opaca", analitza, "cal tenir equips especialitzats i formats, cal desestigmatitzar l'avortament". "Des de l'espai polític és un tema que crema les mans, la societat heteropatriarcal trontolla quan es vol garantir el dret", acaba.