Els Mossos veuen indicis que l'ex CEO i l'ex cap de l'àrea jurídica del Barça van poder filtrar els contractes de Messi i Piqué
La policia catalana assenyala un possible delicte de revelació de secrets, a la vegada que apunten a treballadors del club per utilitzar perfils a les xarxes per desprestigiar suposats opositors
![Els Mossos veuen indicis que l'ex CEO i l'ex cap de l'àrea jurídica del Barça van poder filtrar els contractes de Messi i Piqué](https://cadenaser.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fsdmedia.playser.cadenaser.com%2Fplayser%2Fimage%2F20231%2F12%2F1673528565504_1673528756_asset_still.jpeg?auth=843cf9aeef2ac48555db9be7f622d356431a40d76af2486f5bff8927bee10960&quality=70&width=736&height=414&smart=true)
Els Mossos veuen indicis que l'ex CEO i l'ex cap de l'àrea jurídica del Barça van poder filtrar els contractes de Messi i Piqué
25:04
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
A la causa de Barçagate ha aparegut una nova branca. Analitzant els dispositius requisats de diversos executius de l'etapa de Josep Maria Bartomeu, els Mossos d'Esquadra s'han vist obligats a traslladar a la jutgessa els indicis d'un presumpte delicte de revelació de secrets que tenen relació amb la filtració dels contractes de Leo Messi i Gerard Piqué al diari 'El Mundo'. La policia catalana assenyala l'ex CEO del club, Òscar Grau, i l'excap dels serveis jurídics, Román Gómez Ponti, com a possibles responsables de la filtració arran de diverses converses de Whatsapp i e-mail en les quals Gómez Ponti recomana filtrar aquests contractes als mitjans de comunicació perquè els aficionats els puguin "repudiar". En aquestes converses existeixen missatges pujats de to, insults i una animadversió evident cap els dos excapitans del Barça.
A més, en la documentació a la qual ha tingut accés el 'Què t'hi Jugues', els Mossos asseguren que els investigats pel Barçagate utilitzaven determinats periodistes i que alguns treballadors del club controlaven perfils a les xarxes socials que feien servir per desprestigiar rivals de la junta directiva. I en posen un exemple. El 14 de maig del 2020, l'empresa Scytl iniciava un concurs de creditors. Aquesta empresa havia estat presentada pel candidat a la presidència Víctor Font com la seva opció per al vot electrònic. Aquell dia, Òscar Grau va enviar un enllaç de 'La Vanguardia' al cap de l'àrea social, Pere Jansà, qui li va respondre que "ja hem fet una mica de feina a les xarxes. Un tastet..." . I Jansà envia tres piulades a Twitter, crítics amb Víctor Font, dels perfils @LegoMessi10, @VinagreFCB i @RubenLlobet.
Consultat amb el mateix Pere Jansà, l'ex executiu del Barça argumenta que diversos socis del club li demanaven informació a través de correu electrònic i ell els la facilitava. A més, nega que mai dirigís cap soci ni cap perfil a xarxes.
Al mateix moment d'aquell missatge a Jansà, Òscar Grau va enviar missatges en un grup del departament de comunicació del Barça en la qual hi participaven Toni Ruiz, José Manuel Lázaro, el portaveu Josep Vives i el cap de l'area de marca, Guillem Graell. Grau va enviar el mateix enllaç de La Vanguardia i va escriure: "Apretem a saco per desprestigiar Víctor Font". I va insistir: Ho esteu movent?" L'única resposta que va rebre és de Toni Ruiz: "Estem en una call". Però Grau insisteix: "Apreteu: gas. Us passo tweets que m'ha reenviat el Pere". Membres del departament de comunicació han explicat al 'Què t'hi Jugues' que mai van respondre a peticions com aquesta, ja que no els pertocava actuar.