El futur d'Aragonès, el possible retorn de Puigdemont i la batalla electoral per Moncloa i per Barcelona: les claus polítiques del 2023

La política tornarà a agar protagonisme durant aquest 2023. No només perquè serà un any de (pre)campanya electoral permanent, amb eleccions municipals i generals a la vista, sinó perquè també resoldrà alguns interrogants rellevants pel futur de la política catalana. El primer es dirimeix en aquestes primeres setmanes de curs: l’aprovació o no dels pressupostos de la Generalitat serà clau pel futur de Pere Aragonès com a president. I les decisions judicials que es puguin prendre tant a nivell espanyol com europeu determinaran el rumb polític del país. 2023 és un any decisiu per mesurar el possible retorn a la política dels líders del procés i, fins i tot, per la possibilitat d’acabar veient l’expresident Carles Puigdemont de nou a Catalunya.

• Els pressupostos, decisius pel futur d’Aragonès

Tot i que el Govern assegura que vol acabar la legislatura, el cert es que l'aprovació dels pressupostos d'aquest any són un element fonamental en les circumstàncies actuals perquè l’executiu, que està en clara minoria, es pugui sostenir. Si Pere Aragonès aconsegueix aprovar-los, tindrà oxigen molt probablement per seguir governant com a mínim fins al 2024 malgrat sostenir-se només amb 33 diputats. En canvi, si l'acord fracassés, se li complicaria molt la vida al Govern si comencés a perdre la majoria de votacions i no pogués tirar endavant les seves polítiques. Per tant, l'any comença amb dies decisius per saber quin recorregut pot tenir la legislatura, i també per veure si es trenquen definitivament les estructures de pactes que hem vist durant tot el procés.

• El 2023 tornarà a ser un any electoral

El 28 de maig hi haurà eleccions municipals i a finals d’any s’haurien de celebrar també eleccions generals. Això vol dir que probablement, després d'uns mesos de forces acords entre formacions polítiques, aquestes aniran prenent distància les unes de les altres. En el primer assalt, a Barcelona es prepara una gran batalla a 4, en la qual Esquerra, PSC i Junts confien competir l’alcaldia a Ada Colau, però seran molt importants els resultats al conjunt del país, que esdevindran un termòmetre per decidir també, o no, possibles avançaments electorals. Alguns sectors polítics pronostiquen que cap a la tardor podria ser un moment per convocar eleccions catalanes, tot i que la darrera paraula en aquest cas la té el president Aragonès.

• Eleccions generals condicionades per la princesa Leonor

Les eleccions generals s’haurien de celebrar a finals del 2023. La data, però, encara no està fixada i és probable que els comicis acabin celebrant-se a principis del 2024. Hi ha dos elements que poden influir en aquesta decisió: un és el fet que a Espanya, a Pedro Sánchez, li toca sostenir la presidència europea en la segona meitat de l'any, i les eleccions podrien convocar-se a posteriori. Però també hi juga un paper important el fet que el 31 de octubre la princesa Leonor complirà 18 anys. Com a hereva del tro, feta la majoria d'edat la princesa ha de jurar la constitució davant les Corts generals, i això vol dir que no poden estar dissoltes. Fa 4 anys les eleccions van ser al novembre, això obligaria a dissoldre les corts al setembre; amb aquest calendari, Leonor no podria jurar la constitució en el moment oportú. Si les cambres no es dissolen fins després d’aquesta cerimònia, les eleccions arribarien, pel cap baix, la última de desembre.

• Any decisiu pel retorn de Puigdemont (i de Junqueras)

Com és habitual a Catalunya, les decisions judicials tindran influència directa en la política catalana. D’una banda, les resolucions a nivell europeu sobre la situació de Puigdemont poden esdevenir una sacsejada a la política catalana. Els tribunals europeus han de resoldre sobre la seva extradició (31 de gener) i sobre la seva immunitat. En funció d’aquestes sentències, Puigdemont podria acabar retornant a Catalunya, ja sigui en llibertat o entregat al Tribunal Suprem, o veure’s abocat a una permanència perpètua a Bèlgica. El seu entorn alimenta la idea que pot ser l'any que l'expresident trepitgi Catalunya per primer cop des del 2017, si les sentències sobre la seva immunitat li són favorables. Però si li són contràries la seva extradició també podria ser més propera.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L’altre element essencial serà veure com revisa el Tribunal Suprem les sentències dels líders del procés un cop s’ha reformat el codi penal derogant la sedició i modificant la malversació. En funció de la interpretació que en facin, seria possible veure el retorn a la vida política d’alguns dels dirigents del procés condemnats, com podria ser Oriol Junqueras. Ja fa un any i mig que estan en llibertat pels indults concedits pel govern espanyol, però els canvi legals aprovats aquest desembre influiran en la durada de la pena d’inhabilitació. Els qui tenen més a prop la seva tornada són els que només van ser condemnats per sedició. Un altre cau d’interrogants.

• I finalment, el judici a Laura Borràs

Marcarà també el futur polític a Catalunya. Si la presidenta suspesa del Parlament acaba condemnada pel presumpte fraccionament de contractes, no només haurà d’abandonar definitivament el seu càrrec, sinó que el seu lideratge intern dins de Junts per Catalunya podria veure’s qüestionat. Borràs és una de les peces clau del sector que ha apostat pel trencament amb Esquerra i per sostenir un posicionament més bel·ligerant en l’àmbit del procés. El seu futur polític condicionarà també el rumb estratègic de Junts per Catalunya i la decisió de continuar amb la mateixa orientació dels darrers anys o recuperar de nou part de l’essència de l’antiga Convergència.

El nou Codi Penal i el judici a Laurà Borràs, claus al calendari judicial del 2023