La vacuna contra la COVID retalla les desigualtats socials en relació a la incidència i evolució de la malaltia
Durant el primer any de pandèmia, quan encara no hi havia vacunes, el biaix socioeconòmic era molt evident
Un bebè rep una vacuna contra la COVID-19 a la Clínica Familiar Sérgio Petxina de pelegrí de Mello, a Rio de Janeiro (Brasil) / ANDRE COELHO (EFE)
Un estudi fet per l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) de Barcelona demostra que la vacuna contra la COVID ha servit per reduir les desigualtats socials, tant pel que fa al nombre d'infeccions com per a les hospitalitzacions.
Durant el primer any de pandèmia, quan encara no hi havia vacunes, el biaix socioeconòmic era molt evident: les persones d'entorns menys afavorits s'infectaven més i, per raons aritmètiques, també ingressaven més a l'hospital.
A partir de les dades d'Atenció Primària de vora 2.300.000 persones majors de 40 anys residents en zones urbanes de Catalunya, el treball mostra que tres mesos abans de l'arribada de la vacuna es registraven taxes d'infecció i de malaltia greu més altes entre la població de les àrees desafavorides de Catalunya que entre els habitants de les zones més benestants. Aquestes inequitats van disminuïr amb l'arribada de les vacunes.
"Els nostres resultats mostren que, abans de l'inici de la campanya de vacunació contra la COVID, els adults amb menor nivell socioeconòmic tenien més infeccions i hospitalitzacions per SARS-COV-2. Sis mesos després que comencés la vacunació es van reduïr notablement aquestes desigualtats", explica Elena Roel, primera autora de la recerca. "Això destaca la importància de la vacunació massiva com a estratègia per reduïr les desigualtats socioeconòmiques en relació a la pandèmia".
No obstant això, les dades també revelen taxes de vacunació inferiors en les zones socioeconòmiques més deprimides. "Per tal, cal promoure la vacunació entre els grups més desafavorits", remata la investigadora.
ENTREVISTA. Carmen Cabezas: "El més normal és que tinguem una altra onada de Covid"
26:43
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Quina és la situació als hospitals?
Salut ha declarat 38 ingressats més per covid-19, xifra que suposa un total de 675 hospitalitzats. Són dades entre el 14 i el 20 de novembre. Pel que fa als positius diagnosticats per l'atenció primària, se n'informa de 9.859 més en una setmana. L'anterior, entre el 7 i el 13 de novembre, van ser 8.600 positius. D'altra banda, hi ha 24 persones a les Unitats de Cures Intensives (UCI) –tres més en relació amb les dades de la setmana passada- i 11 morts declarats en aquest període (nou dels quals de més de 80 anys). Amb aquestes magnituds, la taxa de casos per 100.000 habitants puja a 129.
D'altra banda, la taxa d'infeccions per bronquiolitis en infants menors de 4 anys ha continuat pujant en l'última setmana a Catalunya i ja supera el pic del 2019. Segons el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SiViC), en aquest grup d'edat s'ha passat de 350 afectats per 100.000 habitants a 477 (setmana 46 de l'any). El 2019, l'any abans de la covid-19, el pic d'infeccions va situar-se en una taxa de 387 en la setmana 51, ja a finals d'any. L'augment més marcat és en els menors d'un any, amb una pujada molt ràpida de la incidència, de 1.465 a 1.921 en l'última setmana. La taxa de bronquiolitis en el conjunt de la població també supera el pic del 2019, amb una taxa de 20 afectats per 100.000 (19 en el pic del 2019).
Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.
