Eladio Silvestre: "Amb un arbitratge més just hauríem guanyat dos lligues"

Barcelona

El gran capità del Barça és Carles Puyol. Per trajectòria, per títols. És indiscutible,  Però els valors  que té associats: d'empenta, joc net i compromís ja els portava Eladio Silvestre-central entre 1962 i 1972- ara fa 50 anys. El central de Sabadell ara té el sobrenom de el 'Puyol' del Barça dels anys 60 però els seus mèrits ja hi eren abans del naixement del de Linyola. Al 'Què T'hi Jugues!', repassem amb Eladio Silvestre les nits que va viure com a jugador del barça, com la de Guruceta o la de les ampolles.

"Amb un arbitratge més just hauríem guanyat dos lligues", assegura Silvestre. El central fa referència a nits com la de Guruceta, on l'àrbitre va xiular com a penal una falta a dos metres de l'arèa. El Camp Nou es va incendiar. "Se les va inventar de tots colors. El penal era inexistent", recorda amb amargor l'ex capità del Barça. Aquella nit va acabar expulsat: " Menys guapo li vaig dir de tot". Dos temporades abans, Silvestre havia marxat del Bernabéu escortat per la policia per protegir-se dels vidres que queien des de les grades. Acabaven de guanyar la Copa contra el Madrid. Era 'la final de les ampolles de vidre'. "Va ser molt desagradable. Al policia que anava davant meu li va caure una ampolla al cap"

Més enllà de les polèmiques, la dècada dels 60 a Barcelona va ser un desert. Amb el club arruinat després de construïr el Camp Nou -i amb els adéus d'Helenio Herrera i Luis Suárez, després de perdre la traumàtica Copa d'Europa contra el Benfica- durant la dècada d'Eladio al Barça no es va guanyar cap lliga. Per això li dona tant de valor al que va aconseguir com a capità Puyol: "És un dels centrals que m'ha agradat més- assegura- l'admiro per la manera de jugar, no només per trajectòria". El central de Sabadell en valora l'anticipació, que anés bé de cap i la sortida de pilota: "No en perdia cap".

Eladio no va tenir cap homenatge quan es va retirar l'any 1976. Després es va estar 24 anys al camp d'Amagòria. Hi va fer de tot, n'era el responsable. Va coincidir amb Sandro Rosell. L'expresident era jugador: "Ens vam fer amics, teníem bona relació". Segons Eladio, Rosell ha estat l'únic que se n'ha enrecordat de qui va ser, per exemple convidant-lo la llotja.