Rondalles i llegendes de Menorca. Confussió de llengües
Quan un francès i un menorquí es van voler entendre
Rondalles i llegendes de Menorca. Confussió de llengus
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Mahón
Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble.
Es sembla, però no es diu així
A Confussió de llengües es produeix una situació divertida a partir de una conversa entre un francès afamat i un menorquí. A la posada serveixen menjar i el mateix fet de conversar durà a l'errada quan el mateix client va a d'altre banda a s'illa per intentar reproduir el bon record que tenia del plat servit abans.
La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura.
Un poc de bon humor que forma part de l'objectiu de la rondalla
Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes.
La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles.
Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.
Dos personatges a la història menorquina que afegeix humor en el seu folklore / Radio Menorca
Dos personatges a la història menorquina que afegeix humor en el seu folklore / Radio Menorca
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Rondalles i llegendes de Menorca. Confussió de llengus
Luis Soler
Desde los 14 años está en antena. Lo que empezó como un juego se convirtió en una pasión. Sus estudios...
