Antigüedades célticas d'en Joan Ramis

Mahón

Antigüedades célticas de la isla de Menorca és una obra escrita per l'il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis. Es va publicar l'any 1818 a Maó i és el primer llibre/tractat íntegrament dedicat a la prehistòria dins l'àmbit espanyol.

Va ser escrita durant la darrera etapa de la vida de Joan Ramis, que començà l'any 1814 i finalitzà amb la mort de l'autor, l'any 1819, i es caracteritza per la temàtica històrica (menorquina) de les obres editades, entre les quals Alquerías de Menorca (1815), Varones Ilustres de Menorca (1816), La Alonsíada (1818) i la pòstuma Historia civil y política de Menorca (1819).

En castellà perquè ho entenguin a la resta de pais

Ramis, que havia utilitzat el català en gran part de la seva obra anterior, utilitza ara el castellà. El seu objectiu és donar a conèixer a Espanya el caràcter propi de l'illa de Menorca a través de la seva història.

El llibre de Ramis es divideix en una introducció i deu capítols, a través dels quals l'autor intenta acostar-se al coneixement de la prehistòria menorquina seguint la tònica dominant a l'Europa del segle xviii, durant el qual les construccions megalítiques presents arreu del continent es consideraven d'origen celta.

Patrimoni talaiòtic

Al llarg dels diferents capítols, l'autor classifica els monuments tipològicament (seguint la nomenclatura que ha arribat fins als nostres dies: talaiot, recinte de taula, naveta…) i n'ofereix algunes interpretacions que avui dia –a causa del coneixement que es té de la cultura talaiòtica a partir de les diverses excavacions realitzades en els diferents jaciments– ja estan superades, perquè proposa que la construcció dels diferents monuments va ser obra dels celtes i que la majoria dels edificis (talaiòtics) tenien una funcionalitat religiosa, interpretació que gràcies a les excavacions del segle xx ha variat substancialment.

A l'hora d'estudiar les restes arqueològiques, Ramis parteix de la tradició de l'antiquarisme, de manera que intenta explicar-les a través de les fonts escrites. Tanmateix, Ramis supera aquests plantejaments, perquè en la seva obra ja s'hi observa la utilització de les estructures i els objectes arqueològics per obtenir informació sobre el passat. Val la pena destacar la seva hipòtesi sobre la irregular distribució dels assentaments prehistòrics sobre el territori de l'illa, que ell atribueix encertadament als condicionants ambientals definits pels tipus de sòl. És interessant també l'exhaustivitat del seu inventari de jaciments prehistòrics. Dels 350 talaiots documentats en l'actualitat, Ramis n'enumera 195. L'il·lustrat menorquí no era només, per tant, un investigador de biblioteca i arxiu.

Segueix el canal de La SER en WhatsApp canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esport i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.