El Parlament ratifica el decret que suprimeix el requisit del català pels sanitaris
L'oposició ha coincidit a criticar que no hi ha dades dels professionals sanitaris que hagin marxat pel català o que no hagin vingut a les illes per aquest motiu
Imatge d'arxiu del Parlament balear / Parlament Balear
Maó
El ple del Parlament ha ratificat aquest dimarts el decret del Govern que suprimeix el requisit del català per als professionals sanitaris per captar més personal.
La consellera Salut, Manuela García, ha explicat que respon a la situació particular de les Balears d'envelliment poblacional, elevada població flotant, dèficit de sanitaris i l'existència de places de cobertura difícil.
Les darreres dades del Ministeri de Sanitat indiquen que Balears és l'última comunitat en ràtio d'especialistes en diverses especialitats, entre les quals ha destacat la medicina comunitària i de família amb 58,1 facultatius per 100.000 habitants, quan la mitjana nacional és de 87, 4 per 100.000.
La consellera ha destacat que Balears és l'última en quatre especialitats mèdiques més. Ha dit que si bé les illes superen la mitjana nacional en els especialistes d'oncologia, a Eivissa, dels 5 de plantilla només n'exerceix un, en "un cas evident de desert mèdic i de cobertura molt difícil".
García ha dit que la norma també busca fer front a les elevades llistes d'espera sanitàries, que al juliol tenien 87.357 pacients esperant. Ha detallat que n'hi havia 74.190 en espera de consultes externes, un 12,7% més que fa un any, amb una demora mitjana de 65 dies i més del 40% que esperen més de 60 dies.
A la llista d'espera quirúrgica hi ha 14.167 pacients, amb una demora mitjana de 126 dies, gairebé tres més que l'any passat.
El decret també regula les places de difícil cobertura, les de Menorca, Eivissa i Formentera, establint complements retributius específics entre 4.800 i 6.600 euros anuals i valora els anys en places de difícil cobertura per accedir als processos d'oposició i per a investigació.
L'oposició ha coincidit a criticar que no hi ha dades dels professionals sanitaris que hagin marxat pel català o que no hagin vingut a les illes per aquest motiu.
La diputada socialista Amanda Fernández ha criticat que el decret barreja "ous amb caragols" en ampliar la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys i alhora "atacar la llengua pròpia" amb una mesura que augura que "empitjorarà l'atenció sanitària" . Ha dit que si la votació fos per separat, donarien suport a la mesura relativa a l'educació.
La diputada Maria Ramon, de Més per Mallorca, ha coincidit que l'atenció serà pitjor sense una capacitació lingüística adequada i ha qüestionat perquè al PP el molesta que els catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua.
Josep Castells, de Més per Menorca, ha acusat el PP d'amagar la supressió del català com a requisit al decret que aborda també l'educació infantil; i Cristina Gómez, de Podem, ha afirmat que fan "trampes"
