Carta als Reis Màgics d'Orient per en Joan Sánchez

Es Migjorn Gran

Amb la impressió que el Nadal és un episodi més d’una etapa de creixement del consum que la inflació no modera. Amb aquesta sensació em disposo a escriure sobre altres elements menys conjunturals, sobre els que tenim dades i que representen dos pilars de l’èxit econòmic d’un territori.

Per un costat, l’empresa com expressió d’un projecte de vida que prova de sostenir-se econòmicament donant valor als clients i la societat en la que s’ubica. I per un altra, la creació d’ocupació com a conseqüència directa d’aquest exercici de ‘fer empresa’ i que requereix de bons equips i persones per a poder complir la seva funció de satisfer als clients a qui s’orienta.

Ambdós elements són com dos cares de la mateixa moneda. Difícilment interpretables l’una sense l’altra. Interpretacions que de vegades fem erròniament en analitzar el mercat de treball deslligant-lo de la realitat empresarial en la que està immersa.

No oblidem que en la base d’aquesta relació entre empresa i ocupació, hi trobarem el sistema educatiu i formatiu. Com a peça fonamental que hi fa d’engranatge. L’educació com element indistingible de qualsevol anàlisi econòmica de la nostra illa si mirem cap el futur.

Sota el prisma d’aquesta tríada d’empresa-educació-ocupació hem de llegir i interpretar els reptes i dades econòmiques que tenim al davant.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Un 2022 que a nivell laboral ha demostrat una vitalitat en la reducció de les xifres d’atur. Celebrant que, amb algunes variacions de gènere i municipals, ens situem en taxes de reducció de l’atur al voltant del 30% respecte al 3T de 2021. Una dada contundent i molt positiva, que amaga però alguns reptes pendents de la nostra economia.

El primer és el de la temporalitat, conseqüència directa de la incapacitat que té la nostra economia de reduir l’estacionalitat al mateix ritme que genera rendiments turístics. Més activitat turística en temporada alta ja no hauria de ser la prioritat per a la Menorca turística. Sense descartar com a recomanable una baixada de la freqüentació en les puntes, ara que hem aconseguit millorar la despesa mitjana del visitant. O millor traslladar aquesta freqüentació cap a l’inici i finalització de temporada. O millor encara, desenvolupant productes fora de temporada que donin una major continuïtat a l’activitat, la seva viabilitat i a l’ocupació que generen.

El segon repte és el de la manca de personal a les puntes de temporada. Un deja vu del que ja ha passat a d’altres etapes d’escalfament turístic de Menorca. I que fins ara havíem resolt amb immigració laboral. Ara desanimada per les condicions de vida cares de l’illa i perquè ja no paga la pena ‘fer temporada’ per a obtenir unes rendes similars a les que obtindrien als seus mercats d’origen.

Aquest fenomen s’ha estès a d’altres sectors, com els de la logística o la construcció. Que en certa mesura ha drenat personal del turisme. Veient-se aquest estiu situacions de demanda insatisfeta per manca de personal.

Un èxit laboral, si. Però un èxit sobre les mateixes bases i models que cada dia ens perfilen més cap a l’estacionalitat. Un èxit que hauríem d’aspirar a millorar en el futur.

I en l’altra costat de la moneda, hi trobem les empreses de Menorca. Que s’han recuperat parcialment després del COVID. Però que es troben en un moment d’impass. Moltes d’elles en un moment de necessari recanvi generacional. Un recanvi molt interessant al meu entendre, ja que de fer-se bé permet sumar l’experiència acumulada en la vida de l’empresa i la necessària innovació i renovació que exigeixen els canvis en el mercat.

Podeu observar que l’índex d’envelliment es focalitza en alguns sectors que semblen tenir més dificultats per incorporar treballadors joves a la seva activitat. Sigui per la manca d’aquest tipus de professionals. Sigui per la necessitat d’un grau d’experiència que requereix l’activitat. Sectors com les activitats domiciliàries, immobiliàries, el transport i la construcció no són ara refugi laboral dels nostres joves. Que tenen major presència a sectors com les industries extractives, les activitats recreatives o la hoteleria.

Aquesta fotografia dibuixa que no tots els sectors acomoden igual als professionals de Menorca. Dada clau que el sector educatiu i els nostres joves han de considerar a l’hora de fer-se una expectativa sobre la seva carrera professional de Menorca. Però a l’inrevés, una dada crítica per a pensar en el parc empresarial necessari per a absorbir als professionals de futur que estem formant dins i fora de l’illa. Quines empreses generen menys estacionalitat i ocupació estable. I ben remunerada.

Als reis màgics d’Orient els demano que ens ajudin a veure d’aquesta manera no només l’ocupació que ens agradaria tenir. Sinó les empreses que hauríem d’animar a néixer i desenvolupar-se a Menorca, per a revitalitzar i enfortir un model d’ocupació menys estacional.

Desembre 2022.

Joan R. Sánchez Tuomala

Twitter: @joansanchez