Una de cal y otra de arena en la economía menorquina

Es Migjorn Gran

Si un governant resta immòbil front a una situació econòmica difícil, se’l titlla de no tenir resposta. De doblegar-se als interessos econòmics dominants. De deixar-se endur per la inèrcia sense iniciativa ni pla econòmic per en sortir-se’n.

Si al contrari, pren la iniciativa i fa propostes (siguin al govern o a la oposició), ràpidament s’engega una cursa frenètica. Bé per ridiculitzar-les bé per a apropiar-se’n del copyright per a treure el major rèdit polític possible.

És tant obvi, el joc, que un tendeix a obviar-ho. Perseguint tenir una imatge el més objectiva possible fruit del seguiment de les dades i indicadors econòmics que té a les seves mans. D’aquí la meva obsessió en alimentar, cada dia més, el debat públic amb dades i investigacions rigoroses. D’estudis i arguments contrastats i debatuts. Enfora de la cacofonia que suposa tot el soroll dels polítics a la llum d’un o altra titular de premsa.

Més encara ara, quan arriba un any electoral. I totes les llums i els taquígrafs estan ja fixats en el 28 de maig de 2023. Les maquinaries apunt per organitzar jornades de reflexió sobre el model econòmic de l’illa. A la caça i captura de propostes i reflexions per alimentar programes electorals que després tenen poc ús i recorregut. Es multipliquen les convidades a esdeveniments, jornades, fòrums o taules rodones... En una frenètica agenda d’anàlisi econòmica local que més sembla un concurs de bellesa per veure qui s’apropia de “la imatge del bon gestor”.

Causa una mica de sorpresa a la llum d’un observador aliè. Més encara quan aquest inusitat interès per l’economia, posa el focus sobre els que duim (amb més o menys regularitat) atenent a l’actualitat econòmica. Atrevint-se alguns a “posar nota” a les opinions pròpies en clau electoralista. Ja sigui perquè ets optimista i opines a favor del qui governa. O a l’inrevés, quan fas alguna crítica a la situació que vivim. I per tant algú amb responsabilitats es sent atacat des de les institucions.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Pensa l’electoralista, que tots són de la seva condició!

Com diu la dita “una de cal y otra de arena, hacen argamasa buena”. En essència, la realitat està provista d’errors i d’encerts. De contrastos. De fets positius i fets negatius. I a això em dedico cada cop que escric sobre economia. Analitzo amb dades els punts forts i febles de la realitat que observo. Tenc el privilegi de treballar amb empreses locals, el que em dona una perspectiva a peu de carrer que em facilita molt la lectura dels indicadors estadístics. I sempre he provat d’insistir en els riscos en moments d’eufòria econòmica. O de les oportunitats que tenim quan les perspectives són grises.

Mantenc el punt de vista d’un professional que viu i fa empresa a Menorca. Com a pare, preocupat pel futur dels nostres fills i de les perspectives socioeconòmiques que els deixem. Com economista, a la cerca de vies per un desenvolupament més sostenible i sostingut de la illa.

Als que vos heu sentit malament quan he estat optimista llegint la conjuntura econòmica aquests dies: demanar-vos paciència. Segurament tindrem la oportunitat de coincidir properament analitzant algun dels nombrosos problemes que encara té l’economia de Menorca. I espero que també ho fem quan hagin passat les eleccions.