Tot es molt elàstic. També els titulars

Es Migjorn Gran

Per a un observador tranquil o un analista precís, la realitat dista dels titulars sensacionalistes. Anem a pams i comencem amb els preus.

L’evolució de preus té dos components. La component de consum-demanda. La que explica que hem sortit de la crisi del COVID amb una renda disponible fruit de no poder exercir un consum latent en el confinament. Aquest efecte PUSH sobre els preus mostren un encalentiment de la demanda i dels preus relacionats amb certs grups de consum com l’oci, la restauració o el turisme que es va veure segrestat a la pandèmia.

Fins aquí un efecte previst per les institucions financeres. Previst i esperat ja que havia de ser l’element de recuperació de l’estrebada que va suposar la crisi del COVID. El que no estava previst era la crisi energètica del gas i el seu trasllat a la resta de fonts energètiques.

Entrant en funcionament la segona component. La component de translació de l’energia sobre la resta de preus dels béns i serveis de l’economia. Una component molt sensible als moviments especulatius com hem vist en les mercaderies bàsiques. Certament relacionades a la producció alimentaria, les cadenes logístiques i els sectors productius-industrials.

Analitzant les dades a Balears de l’IPC ens permet deslligar clarament aquests elements. La variació de preus acumulada afecta negativament a l’alimentació, el transport o el consum de bens a les llars. Atacant directament a la capacitat de compra de la renda disponible de les famílies. Aquest efecte negatiu està especialment relacionat amb la component energètica, que s’origina sobretot en el conflicte geopolític de Ucraïna però que també té un (detestable) origen econòmic: l’especulació en alguns sectors econòmics a l’ombra de l’evolució general a l’alça de preus.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Especialment significativa és l’evolució positiva dels preus del vestit i el calçat, que es redueixen un 8,8% en concret quan l’evolució general a Balears és del +8,9% a setembre de 2022. Aquí és fàcil veure com la component de demanda ha fet els seus efectes: qui es compra un abric amb aquestes temperatures al mes de novembre?

Com podeu observar, els orígens i els efectes de l’evolució de preus són complexes i divergents. D’aquí que sigui important fixar-se en l’elasticitat que tengui el consum a les variacions de preus i renda disponible de l’economia. Un concepte que indica la sensibilitat dels consumidors als preus o la renda que tenen.

Que cabria pensar d’una economia (la balear) que ha incrementat un 8,9% el nivell de preus general de setembre 2021 a setembre 2022? O que ha pujat també aquest nivell de preus fins a un 6,8% si extraiem aquesta component energètica?

Els titulars en van plens: ¡A preus més cars, el consum s’enfonsarà! Però la realitat és tossuda. I la cosa no va per aquí. Les dades recent de demanda (turística) mostren una fortalesa sorprenent de la realitat menorquina. Sorprenent, potser, perquè ens atreu més la visió pessimista respecte de la nostra economia.

L’entrada de viatgers a l’aeroport s’ha incrementat un +15% a setembre 2022. Més de 33.419 viatgers acumulats i encara ens manca un trimestre per tancar l’any. O les entrades de cotxes al Port de Ciutadella (al juny, juliol, agost) que han crescut un +40% respecte 2022. El que combinat amb les estadístiques d’increment de la despesa turística per càpita indiquen que la demanda no s’ha intimidat front la pujada de preus.

Famílies i empreses hauran finalitzat la temporada també amb més doblers a ses butxaques. No hi ha signes de desànim inversor entre les empreses. Sobretot quan a inversions turístiques en millora de l’oferta. O inversions no turístiques orientades al control de costos, l’automatització i l’eficiència energètica.

Produeix orgull la capacitat de creació d’ocupació a Menorca. La comparació de l’atur entre 2021 i 2022 deixa registres de setembre i octubre que ja redueixen la xifra d’atur a la meitat que fa un any. Un bon senyal per a les famílies. I una mostra de robustesa per al consum local. Segurament intimidat pels titulars pessimistes de la premsa... però també sensible (positivament) a la renda disponible. Que compra menys amb els preus actuals, però encara compra.

Tant és així que tots els esforços de les autoritats econòmiques estan centrats en apujar els tipus d’interès per moderar una certa eufòria en la demanda. Fins al punt que per a famílies i empreses endeutades, els forçaran a dedicar al seva renda a finançar el cost del seu endeutament. Però per als que no estiguin tant apalancats, la decisió seguirà essent entre consumir o invertir els seus excedents (ara a tipus d’interès positius).

Quina proporció d’aquest consum optarà pel turisme? I pel turisme a Menorca? Jo som clarament més elàstic que els titulars que llegeixo en premsa. El temps dirà.

Novembre 2022.

Joan R. Sánchez Tuomala

Twitter: @joansanchez