Economia amb Joan Sánchez. El turisme britànic
L'economista analitza la situació de incertesa de la moneda anglesa
Mahón
El grau d’exposició de l’economia de Menorca a l’economia del Regne Unit es pot mesurar segons les següents dades. Si ens fixem en els viatgers que entren i surten de l’aeroport de Menorca veiem que al 2000 representaven el 48% del tràfic aeroportuari. Essent el primer país de residència dels visitants a la nostra illa.
20 anys després el turisme nacional representa el 52% passant a ser la primera font de visitants. Mentre que el Regne Unit ha passat a representar un 32% a 2010 i un 29% al 2019. Sempre representant la segona destinació de residencia dels nostres turistes.
Economia, amb Joan Sánchez. El turisme britànic (30/09/2022)
05:06
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
En resum, que el grau d’exposició de Menorca a l’economia britànica ha disminuït significativament... però encara resulta important ja que un terç dels visitants a l’illa tenen aquesta nacionalitat.
No és estrany idò que des del dissabte 1 de febrer de 2020, data efectiva de sortida del Regne Unit de la Unió Europea, no fossin només els britànics els que entressin en una espiral d’incertesa econòmica. Sinó que els menorquins fem bé d’estar atents a com camina aquesta economia si volen entreveure per on anirà la temporada de 2023.
L’actualitat econòmica britànica passa per l’anunci d’un pla d’emergència econòmica de la nova primera ministra Liz Truss, amb una important rebaixa d’impostos (tal com marquen els estàndards en política econòmica dels governs conservadors britànics). Una rebaixa finançada amb deute públic, de forma que trasllada el problema a noves generacions sota l’esperança que el creixement present finançarà el retorn futur del deute.
Esperem que tenguin èxit. Tot i que la reacció dels mercats ha pressionat tant al cost del deute públic britànic front a les incerteses en la capacitat de retorn del mateix d’acord amb les perspectives de creixement futures.
La pressió ha esdevingut també sobre la LLIURA ESTERLINA i l’EURO. Una pressió que prové també dels ajustos de la Reserva Federal Americana i del Banc d’Anglaterra d’uns tipus d’interès per a controlar les tensions inflacionistes en les seves economies.
Una situació que resulta paradoxal quan veiem que aquest mateix paquet de mesures econòmiques al Regne Unit suposa ara una suavització de les regles d’immigració ja que la taxa d’atur britànica és del 3,6% i l’oficina nacional estadística d’aquell país estima que hi ha 1,26 milions de llocs de treball sense cobrir-se. Una paradoxa quan part del problema s’ha produït per l’autoexclusió de l’economia britànica per les normes europees que permeten la lliure circulació de la ma d’obra. I quan les perspectives veuen afectar a variables com la inflació i el consum, però no de forma igual a la variable de l’atur.
Aterrant a Menorca, les senyals són confuses.
Per un costat polítiques que semblen anar dirigides a recuperar el creixement i la capacitat dels britànics de poder anar de vacances al 2023. Però per un altra una reacció dels mercats que enfonsa la LLIURA ESTERLINA a mínims que no es veien des de 1971.
Ja apareixen les primeres noticies sobre el efectes d’una LLIURA baixa front al DÓLAR. En el sentit que els turistes britànics poden optar per vacances europees més que visitar els EEUU. Dependrà també del valor relatiu de la LLIURA respecte de l’EURO.
Però la incertesa davant d’una recessió o manca de creixement econòmic, genera també un canvi de tendència en el consum turístic. Deixant de banda destinacions de llarga i mitja distància, com podrien ser el Carib o les Canàries. I optant per destinacions més properes i econòmiques de sol i platja. Un efecte que ens beneficia, però que a la vegada es contraposarà amb la pèrdua de poder adquisitiu dels britànics i el seu efecte sobre la demanda de vacances per 2023.
Els tour operators ja han advertit que les vacances britàniques a Espanya poden encarir-se entre un 5 i un 10% per l’efecte i la volatilitat de la seva moneda. Un avís a navegants. Com dirien en castellà: “de estos polvos (los del BREXIT) estos lodos...”.
Estarem a Menorca preparats per absorbir aquest canvi? Tindrem una diferenciació realment rellevant amb d’altres destinacions per atreure als britànics que es podran permetre sortir de vacances al 2023? Tindrem capacitat d’omplir aquest buit amb d’altres nacionalitats?
Qui ens havia de dir que estaríem a aquestes alçades comparant la LLIURA amb l’EURO i el DOLAR. Cosas veredes.