Mònica Codina: "Els drets són fills de les lluites"

Andorra la Vella

Mònica Codina és sens dubte una de les dones amb major projecció pública dels darrers anys malgrat abandonar la política durant tota una dècada després de la dura legislatura del tancament del forn incinerador de la Comella.

Neix a Barcelona el 1962, ciutat on resideix fins els 13 anys i, fruit d'aquesta herència, conserva encara un marcat accent català central i un esperit obert i dinàmic. Prové d'una família treballadora, fills de republicans represaliats de la guerra civil. Tant és així, que recorda com la família va celebrar la mort del dictador Franco el novembre del 1975 obrint una ampolla de cava.

Mònica Codina és la mitjana de cinc germanes i arriba a conviure amb vuit dones a casa, ambient que la condiciona per a la resta de la seva vida.

Recorda que, quan va néixer la seva germana petita, al seu pare fins i tot el van acompanyar en el sentiment: "passava i encara passa avui que el fet de tenir un nen és més important que tenir una nena".

Però tot i ser majoritàriament dones a casa, qui manava era el pare, un home de fort caràcter amb qui havia col·lisionat més d'una vegada. I és que la Mònica creu que tenien el mateix temperament: "com era la tercera, van posar tant ímpetu en que fos un nen, que he tret el caràcter masculí" explica entre rialles, tot i reconèixer que sovint s'havia rebel·lat contra certes imposicions patriarcals.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ser la mitjana també la condiciona perquè li va tocar organitzar i preparar les activitats de les més petites el què l'obliga a ser molt organitzada, líder i creativa.

En plena adolescència la família es trasllada a Andorra per buscar millors oportunitats econòmiques. Va ser difícil per ella i va necessitar tot un any d'adaptació. Explica que "és molt diferent viure en una ciutat gran que en un país petit, tancat; he mantingut aquest caràcter més obert, i fins i tot conservo l'accent". La mentalitat, assegura, també era molt diferent: "vivíem al barri de Sants, molt cultural, obert" i les diferències van ser notables. Per aquest motiu es va dedicar molt a l'estudi, aconseguint tant bones notes que el tercer de BUP li va sortir gratis.

Mònica Codina anava per científica. Va començar físiques, perquè a l'institut treia molt bones notes en aquesta assignatura. Al COU no tenia massa clar què fer i el seu professor de física la va convèncer per fer aquesta carrera. Va començar-la i a tercer ho va deixar. Es va adonar que no li agradava, que no era la seva passió. Per aquesta raó considera molt important orientar els joves sobre allò que els agrada i no sobre els resultats.

Deixa físiques per comença a estudiar psicologia a distància, carrera que es paga treballant. En no existir encara la UNED a la Seu d'Urgell, va decidir contactar amb unes companyes a la facultat de Barcelona perquè li passessin els apunts i estudiar des de casa. Així aconsegueix treure's els tres primers cursos. L'especialitat l'acaba a la universitat a distància.

Tenir uns pares fills de republicans també va marcar un ambient molt polític a casa. El pare i la mare són d'esquerres. I un avi va morir a la batalla de l'Ebre. "Jo em considero una persona progressista, crec que la teva ideologia es forja sobre el què has viscut" explica. En l'espectre polític se situa "en allò que tothom diu que no existeix: el centre" perquè en el vessant econòmic accepta el model del lliure mercat, i en el social, les polítiques d'esquerres i progressistes.

Milita al Partit Liberal en els primers anys de la seva creació, a principis dels anys noranta, i quasi per casualitat. Aquesta militància li provoca discussions molt importants amb el seu pare, molt amic de Jaume Bartumeu, un dels fundadors del Partit Socialdemòcra i rival polític de la Mònica durant força anys.

Un amic personal, Estanislau Sangrà, li demana formar part de l'equip del primer Govern liberal per ser secretària tècnica de funció pública i elaborar dues lleis claus: la de la funció pública i la llei de Govern. I explica: "em vaig prendre el càrrec com una feina tecnico-política". I de fet hi renuncia quan les lleis entren a tràmit parlamentari.

Qualifica la feina com a "molt dura", amb molts conflictes amb els funcionaris, alguns dels quals encara li recriminen avui, però d'altres, en canvi, li agraeixen, perquè per primer cop es posa ordre a l'administració pública.

De fet mai no ha estat una dona de perfil polític, sinó més aviat executiu i tècnic. "No va amb mi la disciplina de partit; m'agrada la feina executiva i de gestió; per això no em veig al Consell General ni tampoc en llistes".

Si l'etapa de secretària d'Estat va ser dura, arribaria una posterior molt pitjor. L'any 2001 és nomenada ministra de Salut, en una legislatura molt difícil i amb una oposició ferotge. La part positiva d'aquella etapa: "tot el què vaig aprendre". I la negativa: "sobrepassar els límits entre la vida personal i la pública", el què va provocar que abandonés la política definitivament. De fet ho va fer durant deu anys, fins que el 2015 la crida Conxita Marsol per a les eleccions comunals a Andorra la Vella.

Ampliar

Cerrar

"Fer oposició per fer oposició, crítica per fer crítica, no m'agrada" indica. I afegeix: "si un adversari polític diu alguna cosa interessant, per què no s'ha d'acceptar? Això és el què no comparteixo ni entenc de la política".

En aquesta legislatura hi ha dos elements claus en la vida de la Mònica: el debat per al despenalització de l'avortament i el tancament de l'antic forn incinerador.

El 2003 es vota al Consell General una esmena del PS per despenalitzar l'avortament aprofitant la reforma del Codi Penal. En aquella votació -únic cop en la història del país que es vota aquesta qüestió- Mònica Codina es va aixecar de la sessió i va abandonar Casa de la Vall. Creu que el fet que l'avortament estigui penat no agrada a ningú, i resulta incòmode per a tots els partits polítics. Sentia, per tant, que en aquella ocasió era l'oportunitat per fer un pas endavant. I hi va haver molt debat intern al respecte fins que ella, Mireia Maestre (aleshores ministra de Finances) i els consellers liberals Roc Rossell, Maitena Manciet i Guillem Valdés es van aixecar del ple i van sortir durant la votació. "Prèviament ho vam dir: feu el què considereu però la nostra consciència no ens permet votar en contra". I així va ser.

L'altre moment clau de la legislatura en què Codina és ministra arriba quan el PS presenta una querella criminal contra ella i contra Olga Adellach, aleshores ministra d'Agricultura i Medi Ambient, per la contaminació de l'antic forn incinerador. Un moment particularment difícil que no arriba a entendre ja que van ser elles justament les que van tancar la planta.

Era la primera vegada que es produia el fenomen de judicialitzar la política, una situació totalment nova en el panorama polític andorrà. I reconeix haver-ho passat "francament malament". "Ens vam haver de sentir comentaris personals, que afectaven la família; els fills tornaven de l'escola preocupats perquè pensaven que aniríem a la presó; a les manifestacions, em cridaven 'assassina, assassina'...Calia tant? Calia?" diu dolguda. Va pensar molts cops en deixar el càrrec, plegar, però no ho va fer per responsabilitat. Però la va afectar tant que va provocar que en acabar el mandat abandonés tota activitat política, deixés el partit i decidís no tornar-hi mai més. Cal dir que la querella es va arxivar.

No creu que passi més factura en una dona que en un home dedicar-se a la política però sí creu que les dones amb caràcter "fem una mica de nosa".

El 2013 reapareix en l'àmbit públic, en aquesta ocasió per liderar una Plataforma per a la despenalització de l'avortament en tres supòsits bàsics. Decideix voluntàriament i unilateralment, aprofitant una proposició del PS per despenalitzar l'avortament en aquests tres supòsits, engegar una campanya de recollida de signatures que provoca també moltes crítiques contra la seva persona. "Arrel del què va passar al Consell General deu anys abans, en què em trobava lligada de mans, vaig creure que aprofitant aquesta circumstància podríem fer un pas mes; sempre havíem sentit que era un tema que no interessava a Andorra i vaig pensar que recollint signatures demostraríem que la societat andorrana sí que ho volia". I efectivament, així ho va demostrar perquè en aquella campanya es van recollir més de 4.500 signatures i va significar un nou pas endavant.

Ampliar

Cerrar

"Els drets són fills de les lluites", afirma, per afegir: "ara hi estem més aprop d'aconseguir-ho perque totes les associacions feministes han anat fent passos, generant una pressió social que provocarà que finalment veiem despenalitzat l'avortament".

També creu que aviat veurem una dona cap de Govern. I que abans hi arribarà una dona de dretes que d'esquerres.

Li molesta especialment que es critiqui una dona per tenir ambició política, com Conxita Marsol, de qui assegura "tenir moltes possiblitats" per liderar el país. Confessa que és molt més dificil un lideratge femení en les empreses privades que en l'àmbit polític a causa del sostre de vidre, la bretxa salarial i les dificultats de conciliació familiar. Per aquesta raó defensa una baixa paternal equitativa a la maternal i obligatòria perquè els homes accedeixin també a la cura de fills i les persones depenents. Que la baixa de maternitat no s'allargui només per a les dones, una de les propostes que com a nova presidenta de l'ADA presentarà properament als grups parlamentaris.

I no creu que la paritat política equivalgui a més igualtat: "una cosa és l'àmbit polític, que va en una esfera, i una altra la societat civil; no, no vol dir que hi hagi més igualtat" sentencia.

De fet diu obertament que la paritat política arriba "perquè queda bé que hi hagi dones a les llistes" però no perquè els partits polítics s'ho creguin de veritat.

Mònica Codina ha estat la sisena protagonista de la quarta temporada de 'Amb Veu de Dona', una sèrie de deu capítols amb entrevistes íntimes i personals a dones del país per traçar la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere i que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.