El 'Què t'hi jugues!' té accés a l'auditoria de PwC sobre el Barçagate
L'informe que va servir per blanquejar l'actuació de Bartomeu quan era president del Barça apunta diverses irregularitats
El 'Què t'hi jugues!' té accés a l'auditoria de PwC sobre el Barçagate
21:17
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El 'Què t'hi Jugues!' de SER Catalunya ha tingut accés a l'auditoria que va encarregar l'expresident del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, per defensar-se del Barçagate. Aquest informe de Price Waterhouse Coopers, que va servir per blanquejar l'actuació de Bartomeu durant el Barçagate quan era president del Barça, apunta diverses irregularitats, tot i no poder aprofundir en alguns aspectes, i la falta de col·laboració d'alguns implicats, que van donar una versió diferent al que han declarat en seu judicial.
Pel què fa a la fragmentació i el preu dels serveis contractats pel Barça a l'empresa I3 Ventures, aquest va ser de més d'un milió d'euros anual, però el valor dels serveis prestats estaria entre els 450.000 i els 600.000 euros. També contempla la contradicció entre la versió que el fraccionament dels pagaments va ser per voluntat de l'empresa i un mail que demostra que va ser petició del club.
Els contractes, segons l'auditoria de PwC, eren validats per Jaume Masferrer, mà dreta de Josep Maria Bartomeu, fins i tot abans de treballar pel club, ja que supervisava els contractes abans que el propi director general del FC Barcelona.
Pel què fa als informes elaborats per Nicestream, d'I3 Ventures, crida l'atenció la categoria "informes especials": se'n van fer 88 en tres anys, els enviava en persona el director de l'empresa Carlos Ibáñez a Masferrer, que els compartia amb Bartomeu només de forma presencial.
Una altra de les conclusions que el FC Barcelona no va exposar en el seu moment és que l'auditoria de PwC acredita que els perfils de Nicestream van publicar contingut a les xarxes amb la intenció d'intervenir en la conversa digital, un extrem que Josep Maria Bartomeu sempre havia negat i només reconeixia el monitoreig, i intervenir amb contingut que Carlos Ibáñez rebia d'un membre del club. A més, assenyala tres casos concrets com el fitxatge de Griezmann, el fetge d'Abidal i l'escut que no es va arribar a votar en assemblea.