100 anys amb la ràdio: 1959, el premi Nobel de medicina, Severo Ochoa

Barcelona

Aquell 1959 va ser notícia la revolució cubana liderada per Fidel Castro, que va instaurar un règim comunista a l’illa. La invasió xinesa del Tibet i l’exili del Dalai Lama. La fundació de la banda terrorista basca ETA. I la concessió del Premi Nobel de medicina a Severo Ochoa.

L’acadèmia sueca va guardonar aquell investigador nascut a Astúries el 1905 pels seus seus treballs pioners sobre genètica, una disciplina que aleshores tot just començava a mostrar el seu potencial.

Ochoa s’havia format a Madrid i havia viatjat als principals centres de recerca europeus abans de l’esclat de la guerra civil i la Segona Guerra Mundial. Aleshores va marxar als Estats Units, on li va arribar el reconeixement internacional.

Molts anys després de rebre el Nobel, l’ajuntament de Barcelona li va concedir la medalla d’or de la ciutat el 1975. I a la ràdio ho van aprofitar per entrevistar-lo i preguntar-li quina era la seva opinió de l’estat de la recerca a Espanya.

A més gràcies a l’arxiu de la Ràdio, que conserva la gravació del seu discurs d’agraïment per la medalla, es pot saber que la seva primera intervenció en un congrés científic va ser a Barcelona el 1934.

Feia referència a una trobada celebrada a la facultat de medicina, on participaven 2 premis Nobel: Archibald Hill i el director de la tesi doctoral d’Ochoa, Otto Meyerhof.

Tot allò passava en temps de la República, quan el país aspirava a tenir una recerca de primer nivell, però com va dir Severo Ochoa a Ràdio Barcelona el 1975, amb la guerra civil va venir l’eclipsi i tot es va enfosquir.

Ampliar