Pets incombustibles
Els de Constantí trenquen un silenci discogràfic de 5 anys per presentar-nos "SOM". Un disc amb una sonoritat totalment nova, amb lletres que s'acosten a tabús i amb una banda que assumeix de forma explícita que tenen més de 50 anys d'edat.
Joan Reig i Lluís Gavaldà / Jordi Cartañá
Tarragona
Els Pets són un fenomen a estudiar, la veritat, el grup pop més longeu del panorama català. En cada moment i en cada època han sabut practicar l’art de la humilitat, del de no saber-ne mai prou i de confiar la seva música en la mirada dels productors que han anat trobant pel camí. D’aquí que cada disc sigui únic, diferent i irrepetible. D’aquí que cada cop els Pets arrisquen i se’n surten. Una banda que ja ha celebrat els 30 anys dalt dels escenaris i que tal i com veiem en el seu nou disc encara té motles coses per dir. Des dels abusos infantils per part d’alguns capellans, al missatge de que el poble quan està unit és el que pot provocar els grans canvis.
També hi ha cançons d’amor i desamor. Alguna balada, d’altres cançons amb ritmes més trencats i sonoritats retro que es fan més paleses que en d’altres peces del disc. Es una proposta, que sembla estrany de dir d’un grup com aquest, però que és fresca. Innovadora en la trajectòria d’una banda que no s’adorm a la palla. I si la gent cada cop més escolta la música al cotxe i en llapis de memòria, doncs han tret el disc en format USB. Quelcom que confessen que molt probablement han sigut els primers en fer-ho.
Gran resposta comercial del disc, gran resposta a les guixetes pels 14 concerts que oferiran i de pagament i gran entrevista, com no podia ser d’altra manera amb aquests monstres de la nostra música, als nostres estudis.
