Excrements per fer energia i adobs
El Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental de la UdG (LEQUIA) participa en un ambiciós projecte d'abast europeu per reduir l'impacte dels purins de porc i de vaca a la mínima expressió. Sense sortir de la granja i aplicant una combinació de tecnologies ja existents, s'utilitzaran els components més contaminants d'aquest residu per fer energia i adobs. Això farà que, a part d'obtenir-ne un benefici, el que sortirà de la granja sigui un residu pràcticament net o, en tot cas, molt més net que ara. Es posarà en pràctica de manera experimental en una granja d'Holanda i una altra de Catalunya.
(Croquis que explica el mètode - LEQUIA)
Els purins contenen, bàsicament, matèria orgànica, nitrogen i fòsfor que, degudament reaprofitats, poden servir per fabricar biogàs, sulfats i adobs que poden contribuir a reduir la factura energètica i la de fertilitzants de les granges al mateix temps que es mitiga l'impacte d'aquest residu a les aigües.
Amb aquest plantejament ha arrencat Manure Eco Mine, un projecte de 3 anys de durada i un pressupost de 5'2 milions d'euros (3 els posa la UE) que lidera la universitat belga de Gent i l'empresa holandesa Colson i en el que hi participen centres d'Holanda, Bèlgica, Alemanya, Àustria i Espanya, entre ells, el LEQUIA, que hi té un paper important.
El director del Lequia, Jesús Colprim, diu que es tracta de muntar un cicle tancat del purí per sotmetre'l a diferents tractaments de manera que el líquid que surti de la granja sigui net. Totes les tecnologies que s'aplicaran ja existeixen al mercat però no s'han utilitzat mai juntes.
En una primera fase, s'aprofitarà la matèria orgànica del purí per produir biogàs. En una segona, el nitrogen i el fòsfor que encara queden en aquell purí es convertiran en adob i és aquí on hi entra el Lequia.
"Nosaltres ens encarreguem de l'estudi, disseny i construcció del reactor de precipitació d'estruvita i castruvita", explica Colprim. "Això és fer passar de fase soluble a sòlida (el purí) per obtenir un crsitall que es diu estruvita" i que, després, es pot "tirar directament al sòl" per abonar. "Té l'avantatge que la planta el va alliberant a mesura que el va necessitant" i això fa que l'impacte del nitrogen a la terra sigui molt menor.
De tota manera, en aquest purí que ja ha passat per dues fases de tractament, encara hi queda un mínim de nitrogen que s'acaba de netejar amb una tecnologia que s'anomena anamox i que aportarà un dels socis belgues del projecte.
La primera aplicació pràctica es farà en una granja holandesa i la segona en una granja de la zona de Vic. A part de netejar el purí, també s'analitzarà l'impacte d'aquests fertilitzants en els conreus i el creixement de les vaques que se n'alimenten.
Segons Colprim, amb el residu de purí reduït a la mínima expressió els grangers necessitaran tenir menys terra on escampar-lo. Ara, els excedents de purí s'eliminen mitjançant plantes de Biogàs però la retallada de les primes a les renovables posa en perill la majoria de les plantes que hi ha a Catalunya.
Raül Muxach
En Ràdio Girona desde 1998. Redactor de informativos y narrador de partidos de futbol y baloncesto.
