"El libro de tu vida". Episodio 03: Carme Gosàlbez

Carme me ha citado a las cuatro y media de un lunes (muy caluroso) de octubre en la ermita -o iglesia, como tú prefieras- de Sant Feliu, en Xàtiva. La verdad que, desde que subía a "festejar" aquí, no había vuelto. Y, ahora me estoy arrepintiendo de no haberme puesto las zapatillas de montaña.

Cuando llego a las puertas del edificio, Carme me espera mirándose con mucho amor el libro que tiene entre las manos y que será protagonista en este episodio de hoy: "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts", de Toni Cucarella. Me confiesa que es el libro de su vida por un motivo muy sencillo, "porque fue el primer libro que leí en mi lengua y en la que me sentí totalmente identificada, por la manera de hablar, por la manera de comunicarse". I, a partir d'aquest moment, és quan canvie la llengua -que no solem fer-ho a les notícies del web- per un motiu molt senzill: perquè esta conversa és una ferma defensa del valencià. De la llengua que parla Carme i amb la que ha viscut des de sempre (com també qui escriu estes línies), i sobretot, la que ha estat ensenyant com a docent durant dècades a centres públics de Xàtiva i Benigànim.

Ampliar

Cerrar

La situació del valencià

Per a Carme, la situació del valencià és "molt delicada, especialment des del canvi de govern". Esta secció es grava un dilluns 7 d'octubre i en només dos dies serà moment de celebrar -o no, cadascú el que vulga- el dia de les valencianes i valencians. "Enguany serà un any en que tornaré a anar a la manifestació. Feia temps que no ho feia, perquè no trobava la necessitat, però enguany és imprescindible", afirma Gosàlbez.

Sobre ensenyar valencià Carme afirma que "la cosa ha canviat molt", i recorda els seus primers anys com a docent. "Està clar que ara la llengua està més instaurada, però ens ha costat molt de treball arribar fins ací, i ara estem retrocendint a un ritme vertiginós", fent referència a la recent certificació de la Generalitat Valenciana del títol de valencià. "Això no es fa en altres llengües, així que una vegada més devalua la nostra".

Cerca de 39.000 personas solicitan el certificado automático de B2 y C1 de valenciano en una semana

La lectura

No només parlem de llengua, també de lletres, i de llibres. Carme ens conta des de quan llig, què és el que fan al club de lectura i què signifiquen per a ella els llibres i ens convida a llegir l'obra de Toni Cucarella "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts" perquè, afirma, "em transporta a quan era menuda, sobretot alguns detalls de la novela en la que la normalitat està present. I, això, la normalitat, allò nostre, és el que més m'agrada llegir".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Cerrar

Acabem la conversa, com sempre, amb les dos preguntes finals de cada conversa: a qui convida a passar-se pels micròfons d'esta secció de Radio Xàtiva Cadena SER i amb una cançó. La resposta a la primera pregunta és una persona coneguda per totes les gents de Xàtiva i bona part de les comarques: Manu Cháfer. Cal recordar que Carme la va convidar Amàlio Estellés, tècnic de la Biblioteca Municipal de Xàtiva. I, la segona, és una cançó deliciosa i pausada -com està xarrada- que interpreta l'amic Feliu Ventura: "Història d'un sofà". Una cançó que és, sens dubte, una oda a la normalitat, a la bona i bonica senzillesa. Com el llibre que ens recomana Carme. Com la conversa amb Carme. Com Carme, en definitiva.