Soc xicotet i estic orgullós

Alcoy

En el últims dies he tingut l'oportunitat de participar en dues activitats vinculades al nostre espai rural. A l'Aplec de Benillup organitzat per la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, amb Anna Climent, i al Tercer Congrés del Minifundi d'Ontinyent, organitzat per Elviart, amb Joan Cascant, hem tractat de posar sobre la taula un diagnòstic de l'actual situació del nostre medi rural i la seua relació amb fets tals com els incendis forestals.

No tenim solucions fàcils per evitar l'abandonament dels nostres camps i el despoblament rural. Cal reconéixer l'assistència d'alguns polítics als dos actes perquè no resulta fàcil escoltar a pit descobert que el diguen certes coses a la cara, tot i que siga part de la teua feina. Resulta impossible ser optimista en un context en el qual tot el que es posa són obstacles per als cada vegada menys valents que mantenen els seus cultius, siguen professionals, una minoria, o aquells que compten amb altres treballs i fonts d'ingressos.

Al que ja vaig apuntar en altra columna al voltant de la fiscalitat discriminatòria cal afegir la nova aplicació de la Política Agrària Comunitària de la Unió Europea, que no té en compte en absolut la peculiaritat deels nostres minifundis, no ja per les traves econòmiques i de rendibilitat, sinó per una burocràcia i una digitalització que no està a l'abast de la immensa majoria dels nostres agricultors. El comentari més sentit fora i dins d'estes trobades és "vaig a deixar-ho tot erm i ja s'apanyaran".

En estes reunions hem intentat proposar solucions de les quals jo destacaria la simplificació burocràtica i el pagament per serveis a la comunitat als que es dediquen a cuidar els seus camps i que estan gestionant el territori no ja debades, sinó perdent diners. El problema d'estes i altres reunions és que els que assistim ja estem convençuts d'estes coses, però hem de pegar el pas de donar-lo a conèixer fora. Quan la mateixa classe política i els ciutadans coincidim en el fet que cal simplificar els tràmits en totes les situacions descrites no es pot entendre que tot continuí igual. No ens queda altra que constituir un lobby o grup de pressió davant les administracions que siga visible sempre i no només quan un altre incendi forestal torne a demostrar que fa falta que els camps continuen cultivats en el meravellós mosaic mediterrani.