Opinión

Ha tornat i ho ha fet com mai

Jordi Peidro, il·lustrador i escriptor

Jordi Peidro, il·lustrador i escriptor

Els parlava fa mes i mig per ací de que la festa, la particular de cadascú enclavada en eixa calidoscòpica que se’ns ofereix, estava al caure. I així va ser, i per a mi ha resultat com si l’AVE València-Madrid Puerta de Atocha m’haguera passat per damunt. A l’anada i a la tornada. El que a 2019 em va costar tres dies recuperar, sembla que ara han estat, al menys, tres setmanes.

La intensitat viscuda a la tetralogia -no oblidem un dia dels musics que cada volta té més adeptes- ha estat de tal calat que els sentiments a flor de pell, les abraçades, les besades, les llàgrimes i els mocs compartits han posat a prova el sistema immunològic del més pintat.

Hem fet tots els actes oficials i la majoria dels extraoficials, els hem gaudit al complet d’una manera que romania tan sols als meus records. Tant és així que hem acceptat que no podríem amb quatre dies de festes, però que no ens vindrien mal que els tres dels que gaudim, tingueren trenta sis hores cadascun.

He fet un cabo pel carrer Sant Nicolau amb un públic, menys nombrós del que s’esperava, tot hi ha que dir-ho, però absolutament entregat. Una segona diana que és l’acte amb més frescor i més sabor innocent de tota la proposta. Una processó emotiva com feia anys que no es vivia al son de Mesopotàmia i un dia dels trons d’una intensitat bàrbara on els arcabussos a penes fallaren cap tro.

La Columna (23/05/2022) Jordi Peidro, escriptor

02:16

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1653299280794/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

I he de fer una menció especial per a les guerrilles, un acte menut al que participem molt pocs que enguany han tingut un component especial convertint-les en les més emotives dels trenta-tres anys que porte fent-les. Hi hagué un moment en el que passejant envoltat d’un silenci aclaparador, comprovant amb tristor com el deteriorament està passant factura a molts dels edificis del casc antic de la ciutat, trobant algunes persones amb maletes, demanant amb el braç en alt que no dispararem fins que abastaren el següent cantó, va vindre al meu cor amb claredat aclaparadora el conflicte que es viu a l’est d’Europa. I em pregunte, encara que sé la resposta, per què no totes les guerres poden ser com aquesta nostra? Una guerra que el pitjor que et porta és un mal de cos com si hagueres estat de sac de cops de Mohamed Alí.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00