Ràdio Barcelona diposita el seu llegat a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes en el marc del centenari de la ràdio

Madrid

L'Institut Cervantes ha acollit aquest dijous a la seva Caixa de les Lletres el llegat de l'emissora degana de la radiodifusió espanyola, Ràdio Barcelona - Cadena SER, amb motiu de la celebració del centenari. El centenari de la ràdio a Espanya (1924-2024) és una ocasió única per celebrar un llegat comú i un present i futur tan sòlid com il·lusionant. La immediatesa de la ràdio, la proximitat als ciutadans, la reivindicació de la paraula i la conversa com a pedra angular de la convivència és un patrimoni a exhibir amb orgull.

Així ho ha reconegut el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero, que ha recordat que "la paraula periodisme és una arrel decisiva de la societat i les veus són la part més viva d'un idioma". "La ràdio s'enganxa a la pell de la societat", ha afegit García Montero. "Agraeixo l'honor de rebre el llegat d'una cadena que treballa per la llibertat".

A la cambra cuirassada del que va ser un banc fa més d'un segle, en una de les gairebé 1.800 caixes que custodien tresors de noms destacats de la literatura, el cinema, la dansa, el teatre, la música o la ciència, es tanca una caixa que conté allò que resumiria l'esperit de la ràdio: la informació i l'entreteniment, la veritat i la companyia.

El contingut de la caixa

A l'interior de la caixa hi va un equip de transmissió i la cinta de l'emissió de la Cadena SER a la nit del cop d'estat del 23-F en el moment de l'entrada de Tejero al Congrés, la coneguda com La nit dels transistors. La cinta arrenca amb la narració atropellada de Rafael Luis Díaz de l'assalt al Congrés dels Diputats. A aquesta cinta s'ha referit la directora de continguts de la Cadena SER, Montserrat Domínguez: “La ficció és poderosa, però la realitat és insuperable. Ho va ser durant La nit dels transistors. Es necessita molta empenta, com Diego Valor, per fer el que van fer aquella nit l'equip del Congrés dels Diputats”.

Ampliar

El contingut íntegre de la programació d'aquell dia és un document únic de gairebé 20 hores d'enregistrament. La ràdio viu moments de tensió i incertesa després dels trets i l'atropellada crònica dels fets. Als estudis centrals de Gran Via s'omplen aquests minuts amb discos i publicitat.

Els Serveis Informatius de la SER inicien llavors un desplegament amb butlletins especials que van incorporant les notícies que en un vell estudi d'FM, tancat amb pany i forrellat, es van rebent gràcies a aquesta línia que Mariano Revilla va deixar oberta al Congrés. Gràcies a la seva habilitat, a la ràdio es va saber abans que enlloc més que Gutiérrez Mellado havia estat sacsejat, que Fraga s'havia aixecat a crits demanant l'alliberament dels diputats i el més important, que no s'havien produït morts després de l'assalt. Uns sons que no van poder ser emesos, per seguretat, fins a l'endemà al matí, quan es va iniciar el desallotjament del Congrés.

A més, s'hi inclou un serial de ciència-ficció de 1953 que narra les aventures de l'heroi Diego Valor i els seus amics, en la seva lluita contra les forces del mal i salvar així el planeta Terra. El llegat també porta una auca dels 25 anys de Ràdio Barcelona. Una auca és una sèrie d'estampes, acompanyades d'uns versos apariats al peu. És una cosa així com una mena de còmic primitiu. El 1949, amb motiu del 25è aniversari de Ràdio Barcelona, es va editar una auca amb la història de l'emissora, repassant els seus orígens a l'Hotel Colón i tots els seus grans moments.

Ampliar

A les auques s'ha referit Jaume Serra, director del Centenari i delegat de Prisa Media a Catalunya: "Daten del segle XVII com a element per explicar històries de pares a fills a través de vinyetes, un clar antecedent del còmic. "Música, comedia, drama, cada cual lo que le llama", diu aquest text en imatges. "Lloverá o no lloverá, la radio lo dirá". "Fa un segle la ràdio va ser un element transformador de primera magnitud, no calia tenir un gran poder adquisitiu", ha afegit Jaume Serra. "La ràdio va ser un element democratitzador i ara, passats cent anys, a l'època de la digitalització, és el mitjà que gaudeix de millor salut".

"A la primera retransmissió de Ràdio Barcelona, va sonar música en directe. La primera retransmissió en directe es va fer des d'un estudi instal·lat sala de concerts. Durant cent anys, aquesta ràdio ha connectat la música i la seva audiència. És per això que aquesta trobada té sentit. El 1944, Frederic Mompou va cedir la sintonia blava. Quan sona, els nostres oients saben que ha passat alguna cosa", ha assenyalat Jaume Serra. "És un honor dipositar aquest llegat".

També hi ha intervingut el director del programa 'A vivir que son dos días', Javier del Pino: “El primer nom que se me'n va venir al cap és el de Carlos Llamas. No es va considerar periodista. Era un tipus de Canillejas, però feia una cosa que no feia ningú: permetia pensar qualsevol oient d'Hora 25. Carlos va patir un càncer i el setembre del 2006, va decidir explicar-ho a l'audiència i va deixar l'antena per iniciar tractament”.

Ampliar

"Se'ns va acudir recuperar l'últim guió que va escriure", ha continuat Javier del Pino. "Contenia tot el que representava: sarcasme, cites cinematogràfiques... El guió demostrava que som el que som gràcies al fet que la gent vol escoltar. Obrint aquesta carpeta vam descobrir uns missatges que la gent deixava en el que es deia 'El Foro de la SER'. En aquests fòrums hi havia els missatges dels oients en aquests mesos d'absència. Emocionen. Només puc dir que no estan editats i no hi ha cap hater. Aquests missatges son el que més valorem com a creadors de ràdio, l'emoció dels oients sabent que un dels seus s'estava recuperant. A dues caixes de 'Les Luthiers' i a dues de Joaquín Sabina".

Tot seguit, s'ha produït la signatura del llegat per part d'Ignacio Soto, director general de la Cadena SER, just abans del llegat hagi estat introduït a la caixa 1.182, tancada amb clau pel director de l'Institut Cervantes.

Pionera de les ones

La SER va ser pionera de les ones a Espanya i manté el compromís amb una societat crítica i curiosa, àvida d'informació, rigor i entreteniment de qualitat. En temps d'hiperconnexió i intel·ligències artificials, i adaptant-se als nous canals i altaveus tecnològics, la ràdio ha sabut garantir un espai professional de confiança i d'emocions autèntiques, de lliure expressió i de pluralitat.

A l'acte hi han participat Luis García Montero, director de l'Institut Cervantes; Ignacio Soto, director general de la Cadena SER; Montserrat Domínguez, directora de continguts de la SER; i Jaume Serra, director del Centenari i delegat de Prisa Media a Catalunya.

La Societat Espanyola de Radiodifusió és la cadena de ràdio més longeva de la radiodifusió espanyola. Es tracta de la ràdio generalista més escoltada del país, amb uns quatre milions d'oients. El seu origen es troba a Ràdio Barcelona, que va iniciar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, rebent la distinció de primera emissora de ràdio autoritzada a Espanya, per la qual cosa aquest any se celebra el centenari.

Per parlar sobre l'emissora i sobre què ha suposat la seva trajectòria a la vida de generacions d'espanyols, s'han reunit en una taula rodona algunes de les veus més reconegudes de SER: Àngels Barceló, Aimar Bretos, Javier del Pino i Montserrat Domínguez.