Tony Aguilar: “La gent ja no vol ser locutor de ràdio vol ser influencer o youtuber”

Barcelona

Tres professionals històrics ràdio musical com són Jaume Baró, Tony Aguilar i Jordi Finazzi s'han trobat a l’estudi Toresky de Ràdio Barcelona per conversar sobre l’estat actual i futur de la ràdio musical i d’èxits. Tots trens han passat en algun moment de la seva vida pel carrer Casp, 6 de Barcelona, on hi ha Ràdio Barcelona i Els40. En aquesta conversa han compartit records dels seus anys a la ràdio, han parlat de la seva trajectòria i han abordat el repte d’apropar la radiofórmules musicals als joves.

Tony Aguilar va començar a fer ràdio l’any 1991 a Ràdio Barcelona i actualment presenta els programes ‘Del 40 al 1’ i ‘Los 40 Global Show’. La seva carrera va començar després de participar en un concurs on va presentar un disc i va quedar primer de Catalunya i segon a escala estatal. Gràcies a aquests resultats, el qui aleshores era cap de ràdios musicals a Ràdio Barcelona, Jaume Baró, el va convidar a preparar-se per ser discjòquei d’Els40.

La primera cançó que va presentar Tony Aguilar a Els40 va ser “All This Time” de l’Sting. “Posàvem les cançons en vinil a 45 revolucions, però a mi em va tocar una estrena que anava amb cartutx (una tecnologia de cinta magnètica en desús) i no podia saber quant de temps tenia per parlar abans que comencés a cantar l’artista”, recorda el de Cornellà, que reconeix que “estava molt nerviós, però va ser el dia més feliç de la meva vida perquè vaig complir el somni que tenia des de petit”.

Jaume Baró, que va ser la persona que va fitxar a Tony Aguilar per treballar a Ràdio Barcelona, compte amb 27 anys d’experiència en mitjans de comunicació com a directiu i programador de radiofórmules. Jordi Finazzi, que ha estat director de SER Catalunya durant 2 anys, també amb una llarga trajectòria en l’univers musical. Ha estat director general de PRISA Música i durant gairebé 15 anys ha treballat com a directiu de les emissores de PRISA a França i Centreamèrica.

Durant la conversa, Finazzi ha preguntat a Baró si creu que la radiofórmula està en hores baixes. Baró no ho creu, però reconeix l’alteració que ha provocat en el sector l’entrada dels competidors digitals que, al seu criteri, “no exclouen la ràdio perquè té esperit”.

“La ràdio té esperit i els altres mitjans no”

Qui ha estat al capdavant de SER Catalunya durant 2 anys, situa en els anys 80 la gran explosió de les radiofórmules musicals com a mitjans hegemònics. Recordant el passat, Aguilar ha compartit una anècdota personal: “Estava al llit dels meus pares, que sempre escoltaven la ràdio, i recordo que escoltàvem Luís Arribas Castro - conegut com a Don Pollo-, que va ser un dels primers Dj pioners a la ràdio, i jo li vaig dir als meus pares que de gran volia ser Don Pollo”.

Baró ha confessat que és molt fan de la ràdio americana i sempre l’escoltava perquè “m’encantava el to de veu que tenien els locutors, els intentava imitar i procurava que la gent que treballés amb mi també els imités perquè era la ràdio que volia fer” i ha confessat que un dels seus referents era el discjòquei Fernandisco.

La ràdio manté el seu gran potencial, segons Jaume Baró, durant dues franges al dia. La primera és quan la gent va a treballar en cotxe al matí i que “escolta els morning semse cap altra distracció”. L’altre quan la gent torna de treballar. D’aquesta segona franja, la de les tardes, creu que “encara està per explotar, però les mateixes empreses radiofòniques tampoc acaben d’apostar per aquesta franja”. I ha reclamat que “la potencialitat de la tarda no es perdi de vista afegint nous ingredients”.

Parlant de l’evolució de la radiofórmula, Finazzi ha recordat que aquest sector s’ha perfeccionat molt: “quan va començar, com aquell qui diu els DJ portaven discs de casa, més tard tot es va professionalitzar”. El directiu radiofònic ha llençat la pregunta: Quina llibertat tenen els discjòqueis avui en dia (de programar música)? Tony Aguilar no ha tardat ha respost: “Avui tenim molta menys llibertat que fa 15 o 20 anys. Ara la rotació de cançons està marcada pels ‘call outs’ que són unes enquestes que es passen a grups de població i a partir de les seves preferències es decideix quines cançons sonen i quantes vegades sonen”.

Respecte a la tria de cançons per fer sonar en antena Jaume Baró ha explicat que quan va començar a treballar tampoc es podien posar les cançons que un volia: “els discs tenien una ordre de radiació i anaven en rotació per colors (a Els40 els discos vermells sonaven cada mitja hora, els verds dues vegades cada hora i els que sonaven menys eren, per aquest ordre, blaus, negres i blancs). El Dj es podia esplaiar parlant quan tenia un programa, que normalment era de tarda-nit i, sí, avui en dia la ràdio és molt més conservadora”. Tony Aguilar que actualment presenta dos programes ha confessat que un dels seus artistes favorits és Justin Timberlake i confessa que sempre que pot, el fa sonar.

Es manté la relació de la ràdio fórmula amb els joves?

Sobre els joves i la ràdio musical Baró ha reflexionat sobre la mitjana d’edat dels presentadors: “no hi ha gent jove!”. En aquest sentit, Finazzi ha recordat com “abans hi havia pedreres a les ràdios dels pobles” i Aguilar ha afegit que “ara la gent vol ser influencer o youtuber i no locutor de ràdio”. La realitat, segons Baró, és que “ara els locutors de ràdio no són l’únic altaveu per arribar a la gent”. Aguilar ha afirmat que “els joves d’avui no descobreixen la música a través de la ràdio. Els adolescents veuen la ràdio com aquell mitjà que escolten els seus pares”.

En aquest sentit del Dj català aposta per anar a buscar al públic a les xarxes: “cal estar a les plataformes com Tik Tok i pujar els continguts que fem i que no ofereixen les plataformes d’streaming”.

Cap a on va la ràdio musical?

Aguilar té força clar com recuperar oients joves: “Se’ls ha d’anar a buscar amb programes especialitzats, com el ‘Fan Club’ i cal estar a les xarxes perquè ho identifiquin”. En canvi, Baró aposta per una altra estratègia: “La ràdio ha de deixar de ser merament un altaveu i programar altres coses: concerts, concursos... il·lusionar als oients i fer-los veure que poden arribar als artistes a través de la ràdio”. A més a més, considera que “l’audiència de la ràdio va envellint i cada vegada hi ha més emissores que toquen el format adult contemporani”.

La relació d’amor - odi entre la indústria musical i la radiofórmula

“La ràdio ha de tornar a demostrar a la indústria que pot tornar a provocar èxits com ho feia abans perquè ara les cançons es fan virals a través de les xarxes”, ha assenyalat Baró. Aguilar ha reivindicat que “quan les cançons sonen a la ràdio adquireixen un valor perquè, per exemple, els ajuntaments i organitzadors d’esdeveniments utilitzen les llistes de la ràdio per programar les seves festes”. A més a més, el de Cornellà ha volgut fer veure que “les plataformes d’streaming fabriquen cançons famoses però no als seus artistes”. I ha posat d’exemple la cançó que va arribar a ser número u, a escala mundial de l’artista Íñigo Quintero, però “després a aquest noi ningú el para pel carrer perquè no se’l coneix”. Tony Aguilar ha reivindicat que “la ràdio musical construeix carreres d’artistes com, per exemple, la de Dani Fernández”.